El diumenge dia 13 de maig es va fer la 7a i última sortida d’aquesta temporada.
En Vicenç Viñas, regidor de l’Ajuntament de Serinyà, va venir per explicar-nos la història de la Capella dels Màrtirs i va dur la clau perquè poguéssim entrar-hi. Dins l’església, fa poc consagrada, hi podem veure les fotos dels set màrtirs de la comunitat dels Missioners del Sagrat Cor, tots ells molt joves. Intentant fugir, en el seu viatge de Canet de Mar a França, van anar a parar a una casa de Begudà on tenien contacte amb els que serien els seus botxins. No van trigar a ser detinguts i més tard executats en aquest lloc de Serinyà. El tràgic fet va afectar molt la gent del poble, i encara avui ho recorden. A fora hi ha una creu en la seva memòria, que fou el primer que s’hi va construir acabada la guerra, junt amb un petit oratori. Entre la creu i l’església veiem una petita olivera. Sota les seves arrels hi ha algunes relíquies dels afusellats, perquè hi ha terra del cementiri on estaven enterrats i encara s’hi podien trobar algunes restes.
En Carles Quer (ja el trobem pel camí) és qui ens ha de parlar sobre les nàiades del riu Ser. Abans, baixant en direcció al riu, a mà esquerra, trobem un forn de calç, no molt gran, rodó i un xic enderrocat en la part alta que ens tapa el forat d’entrada. En Carles Puncernau ens detalla com era el procés de cocció, i que la matèria prima la treien del mateix riu, dels còdols que arrossegava l’aigua. Ens arribem a la platja del riu Ser i en Carles Quer ens detalla com viuen i es reprodueixen les nàiades, aquest tipus de musclos d’aigua dolça; durant la primavera i l’estiu, la femella, amb òvuls fecundats pel mascle, necessita infectar les brànquies d’un peix amb aquests ous, que maduraran i acabaran alliberant-se del peix i caient al sediment. Aquest musclo té un peu que li permet caminar pel fons del riu. N’hi ha molts en aquesta zona de Ser i si mirem per la sorra podem veure’n escloves, això vol dir que també hi ha peixos. Les nàiades són molt bones per netejar i depurar l’aigua. També es poden menjar, tot i que s’han de purgar com els cargols perquè perdin la sorra que tenen del fons del riu.
Agafem els cotxes i fem camí cap a la zona de Gatielles, on parem per veure la font i el viver-rentadora. És a prop de la casa, per sota del camí en direcció a ca n’Illa. El lloc està un xic descuidat, perquè hi creix herba que comença a envair-lo, però té un gran encant.
Tornem als cotxes, seguim el riu i els deixem al cantó de la passera d’anar a ca n’Aulina. Comença a ploure. Resseguim el camp en direcció nord-est, uns 50 metres. Arribem fins al forn del Prat on en Carles Puncernau ens ensenya aquest forn de calç, que manté l’estructura circular integra d’un diàmetre de 3’5 m, amb les parets d’argila i el mur circular de pedra seca de tres filades, d’una alçada d’uns 4 m. El seu interior està arrebossat amb morter de calç. Està en bon estat de conservació. L’herba dels voltants és molt alta i hem quedat tots ben molls, fa vent i tots tenim fred. Es decideix donar per acabada la sortida, dons el mal temps ens ho posa difícil d’anar a veure el forn de calç de cal Sabadí.
