El diumenge 11 de febrer, fem la cinquena sortida de la temporada 2023-24. A l’hora habitual d’un quart de deu, marxem de Correus de Banyoles cap a Galliners, un dels dotze pobles que formen el municipi de Vilademuls. A la part de baix del poble, on mirem de deixar els vehicles ben aparcats, ens hi esperen unes quantes persones més. Avui arribarem a sumar cinquanta-cinc assistents.

En Rafel Ponsatí ens du fins a l’entrada antiga del poble, el camí ral que venia de Vilademuls i que anava cap a Besalú. Des d’on som ens assenyala l’edifici del trull modern, que tenim al davant. Prenem el camí ral, avui anomenat carrer de Besalú, i fem una breu parada a tocar d’una de les primeres cases que trobem a l’esquerra: Can Viader, una casa amb vestigis gòtics que té un relleu dels tres Reis Mags en una de les sales, i on fa pocs anys hi havia hagut un xiprer a l’entrada com a senyal de benvinguda.

Arribem a la plaça Major i en Rafel i la Roser Masgrau ens fan una pinzellada sobre l’evolució de la població de Galliners, tot remarcant que ara mateix no hi ha cap botiga al poble, tan sols una perruqueria. Les escoles van tancar fa uns anys i la poca mainada que hi ha va a les de Sant Esteve de Guialbes.

Tot seguit ens adrecem cap a l’antic trull de Can Bardera, on ens espera la propietària actual, la Dolors Bardera, per mostrar-nos el trull recuperat com a museu i centre d’estudi de l’oli per l’arquitecte i dissenyador Rafael Marquina, traspassat l’any 2013. Marquina és conegut internacionalment pel disseny que va fer d’un setrill antidegoteig. En Marc, un jove assistent a la sortida, farà moure la roda del trull i en Rafel ens acabarà d’explicar més detalls sobre aquestes antigues indústries de fabricació d’oli i les eines que utilitzaven.

Ens acomiadem de la Dolors tot agraint-li la bona acollida que ens ha fet i ens adrecem cap a l’església de Sant Julià. Al peu del mur septentrional, en Rafel ens parla de les diferents etapes constructives de l’edifici, i ens hi remarca una estructura molt primitiva d’opus spicatum. També ens mostra una porta tapiada que va ser oberta durant la Guerra Civil per poder accedir amb camions a l’església, convertida en cooperativa en aquells anys convulsos. Des del peu de l’escalinata que accedeix a la porta principal, observem diversos detalls de la façana principal, barroca, i ja a l’interior del temple quedem sorpresos pel seu aspecte en conjunt, que fa pensar en el monestir de Banyoles, però amb un estil més ostentós.

Des de l’església tornem al carrer de Besalú. Ens aturem a observar un exemplar remarcable de cactus que hi ha en una casa cantonera i en Rafel aprofita per parlar-nos d’un fill il·lustre de Galliners, Guillem Bofill, el mestre d’obres que va construir la nau gòtica de la catedral de Girona.

Fem la propera parada carrer amunt, a tocar de la Llentrisca, l’únic llentiscle en forma arbòria que tenim a la comarca. Mentre l’admirem, la Pilar i en Rafel ens parlen de les característiques d’aquesta planta i també ens fan notar, gairebé enfront seu, la casa de Cal Ros o Torre de Galliners, amb un rellotge de sol a la façana, que conté els vestigis de l’antic castell de Galliners. Encara pugem una mica més fins a trobar un monòlit de pedra gris. És el record a tres joves del poble que van ser afusellats l’any 1809 per les tropes invasores en la Guerra del Francès.

Un cop visitat el poble, baixem fins a trobar l’avinguda Viader i, caminant per la carretera que ens duria a Vilademuls, passem pel costat de l’edifici de les antigues escoles, construït en l’època republicana. Malgrat estar reconegut com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per la Generalitat de Catalunya, no s’ha pogut salvar d’alguna modificació a l’hora convertir-lo a l’ús actual com a local social del poble.

Tot marxant cap al puig de Sant Baldiri, podem gaudir del paisatge i de la claredat del dia d’avui. En arribar a l’ermita, ens fa mal a la vista el pilar de gran alçada coronat per un punt geodèsic que hi ha gairebé adossat a aquesta construcció religiosa, també declarada BCIL, malgrat el seu estat de ruïna. En Rafel ens explica detalls sobre els materials amb què va ser construïda i sobre les afegits que s’hi devien anar fent al llarg dels anys. Ho podem veure més clar observant els diferents paviments de l’interior de la nau, sense teulada. En visitar l’església de Galliners, en Rafel ens ha mostrat una imatge de Sant Baldiri que hi ha en una de les parets laterals. Ens ha comentat que no era l’original que l’any 1908 s’havia traslladat de l’ermita de Sant Baldiri a la parròquia de Galliners perquè l’ermita ja presentava un estat ruïnós. La imatge primitiva va ser destruïda durant la Guerra Civil i la que podem veure actualment a l’església és de la imatgeria d’Olot.

Des de l’ermita, baixem uns quants metres per un corriol enmig del bosc fins a trobar el forn de carbonet de Sant Baldiri, amb la seva boca ben visible. Aquí, en Carles Puncernau ens fa una explicació sobre el funcionament d’aquest tipus de forn: les tècniques de cocció i els materials que hi feien servir. En el cas d’aquests forns s’utilitzaven branques primes, a diferència de les carboneres, que cremaven troncs gruixuts. Abans de deixar l’indret de Sant Baldiri, ens entretenim a contemplar les parets laterals de la casa de l’ermità, fetes amb una gran quantitat de còdols de mida petita.

Fem el camí de tornada cap a Galliners tot gaudint de les vistes que se’ns ofereixen en un dia nítid després de la pluja de la vigília. Mirant cap al nord-est podem veure el puig Pení, les aigües del golf de Roses i el Montgrí, i si mirem al nord-oest veiem les muntanyes del Pirineu, la Mare de Déu del Mont i el Canigó. Mentre ens anem acostant al poble, ens aturem un moment a observar unes cortines d’arítjols que pengen dels arbres del voltant. En Rafel aprofita per comentar-nos alguns detalls sobre la floració d’aquesta planta. Quan ja gairebé som a Galliners, podem observar les antigues escoles, ara per la banda del darrere, i una bonica perspectiva del poble, on arribem passada la una del migdia i donem per acabada la sortida.