Diumenge 10 d’abril, amb l’assistència d’una trentena de persones, fem la cinquena sortida de la temporada 2021-22, a Fontcoberta.

És la ruta 11, pel curs amagat del Farga, que va publicar en Pere Llorens en el seu llibre Racons del Pla de l’Estany.

Deixem els cotxes a tocar el poblet de Fontcoberta, al camp del davant l’església. Comencem la ruta al nucli de Fontcoberta. Deixem l’església i anem a veure Can Pujol. El camí, els voltants i l’era està tot ple de flors, però es comenta amb disgust que no es faci res per aturar l’estat de deteriorament que presenta el mas. El conjunt de rentador i viver està en força bon estat, tot i tenir alguna llosa aixecada. Antigament, el rentador estava separat de la font per una tanca de paret i una porta que es tancava amb clau i el terra, tant del rentador com del viver, era empedrat. De la font a la paret era d’ús públic i era utilitzat pel rector i la mestra de l’escola. De la tanca al viver era per als amos i els diferents masovers, cadascú tenia la seva pedra de rentar. Cada any, a l’estiu, entre tots els estadants de les masoveries es netejava la mina de la Font de Can Pujol, i també la font, el rentador i el viver, i en acabat es feia un àpat a Can Pujol i es menjaven les cuixes de les granotes que s’hi agafaven. La mestra i el rector s’encarregaven de portar el vi.

Travessem la carretera i agafem un camí de terra. Anem a visitar un parell d’aulines reclamadores, que són els símbols d’identitat del municipi, utilitzades per caçar amb reclam, l’Aulina Reclamadora de Puigsaguàrdia i l’Aulina Reclamadora de l’Omeda, comentades en el llibre Arbres Monumentals del Pla de l’Estany. Antigament s’empraven per atraure els ocells amb reclams, tords principalment, que un cop dins de l’arbre quedaven enganxats en vesc i eren capturats pels pagesos. Per aconseguir aquest efecte les branques de les alzines reclamadores eren modelades per fer-les arribar fins a terra, cobrint tot l’espai, es deixaven unes petites finestres sense vegetació per on entraven els ocells, i per l’interior hom es podia enfilar entre les branques fàcilment per a poder preparar les trampes de vesc on s’enganxaven els ocells. Aquesta activitat tradicional de caça, poc selectiva i actualment il·legal, ja no es practica a la comarca del Pla de l’Estany. Aquestes alzines foren utilitzades al final de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) com a referència per la gent que fugia cap a França.

Un cop vistes les aulines baixem cap al Farga i seguim el corriol marcat. Arribem a un entorn bucòlic on trobem el Gorg Blau, la Font de les Illes i la Bauma del Lladre. Refent el corriol i sense deixar la riera arribem a un altre indret on trobem un altre gorg, la Bassa d’en Pijoan, també amb cascada de travertí, amb molt poca aigua a causa de l’escassetat de pluges en aquesta temporada. Tornem pel mateix camí i a l’esquerra ens fixem en un forat que és un Forn de carbonet. Pugem corriol amunt fins arribar als camps de tocar Ca l’Anglada. Des d’una finestra del cantó de la porta principal es pot veure un molí d’oli en bon estat i a la part del darrere de la casa hi ha un bon mirador. Seguim per la carretera i a mà dreta trobem la Rajoleria de Ca l’Anglada, una de les més ben conservades de la comarca.

En arribar a Fontcoberta comentem el Pedró-oratori de la Pietat, dissenyat per l’arquitecte Joan Salvatella, de prop de 3 m d’alçària integrat per diverses peces de pedra. En el seu interior, protegida per una reixa, s’hi troba una petita imatge de la Verge de la Pietat amb Crist en els seus braços, d’uns 35 cm d’alçada, possiblement obra del segle XVII. Tot el conjunt està coronat per una creu grega amb un Crist en relleu. Antigament aquest oratori es trobava a la cruïlla del camí de Pujals i el camí dels Morts de Figueroles, però al començament de la Guerra Civil fou destruït tot i que la creu i la imatge de la Pietat foren salvades per alguns veïns i guardades a l’Ajuntament. Arran de la Santa Missió de 1952 es va reconstruir en la seva actual ubicació. Als anys setanta del passat segle XX encara s’hi beneïa el terme i les collites durant la festa de la Santa Creu de Maig.

A tocar l’Església fem esment de com havia estat de gran el llor del Cementiri, que també apareix en el llibre Arbres Monumentals del Pla de l’Estany. I per finalitzar la sortida, comentem que la torre campanar romànica de planta quadrada que el segon pis, amb obertures als quatre vents, va fer les funcions de comunidor.