El diumenge 13 de novembre té lloc la segona sortida de la temporada 2022-2023, pel poble de Centenys i els veïnats de Martís, del municipi d’Esponellà.

A quarts de deu del matí, una cinquantena de persones ens apleguem a l’esplanada de sota de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria on ens espera en Josep Roura (Jep Ferrer, veí del poble) amb les claus per poder-hi entrar. Abans, però, en Rafel Ponsatí ens remarca la bellesa del conjunt que formen la ben conservada rectoria, l’església i el lledoner que les acompanya, un arbre que trobem sovint prop de les cases de pagès perquè, a banda de fer una bona ombra a l’estiu, la seva fusta, dura i flexible, s’utilitzava per fer forques. Com a detall curiós, ens fixem en la creu doble de pedra que corona el campanar de l’església, visible en la seva forma de creu des de qualsevol punt des d’on es miri.

Ja a dins de l’església, que es remunta al segle XII, l’Elisabet Saus ens explica detalls sobre aquest edifici religiós, que en Rafel completa amb algunes dades històriques. Entre d’altres, ens parla de la làpida de 1331 que hi ha en una paret lateral i que indica que Joan Mitjavila, un mercader valencià de família originària d’aquesta parròquia, va pagar una custòdia de plata i va fundar una làmpara votiva. En Salvador Sarquella ens amplia informacions sobre els tres tipus de pedra amb què està bastida l’església. Ja fora de l’edifici, en Jep, ens comenta com era abans de la restauració, i ens mostra on estava situada l’escala exterior d’accés al campanar que hi havia hagut adossada a l’absis.

Tot seguit iniciem una passejada pel poble de Centenys. Tot just entrar-hi, ens aturem a escoltar el comentari que ens fa en Rafel sobre una antiga placa on s’anomena el poble com a “St. TEÑS”. Continuem la volta tot comentant algunes característiques de les cases que anem trobant, observem les pedres amb què estan fetes les parets i fem una parada llarga a Can Vila. Des de la façana principal, parlem de la recuperació que s’ha fet d’aquesta masia dels segles XV-XVII, convertida avui en dia en local social del poble, i que podem visitar per dins en coincidir-hi amb una colla que l’està netejant. Des de l’espai d’esbarjo exterior, en Rafel ens fa veure les petites valls que tenim al davant i que n’acabaran fent una de gran: és el punt on neix el Farga, la riera que després de travessar la comarca desguassarà directament al Ter, a prop de Medinyà.

Deixem el poble de Centenys i, passant pel costat de les ruïnes de les antigues escoles, arribem a l’ermita de Sant Miquel. Aquí en Carles Puncernau ens explica els treballs de restauració que hi ha fet el Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany entre el març de 2019 i el setembre de 2020 i podem veure’n l’interior. L’Elisabet ens conta la llegenda de Nostre Senyor Jesús i Sant Pere, que intenta justificar la gran quantitat de còdols que hi ha en els camps propers i, tot seguit, en Salvador ens en fa la corresponent explicació geològica.

Reprenem la ruta per aturar-nos un moment a can Quelot, on en Rafel ens fa un comentari sobre el nom de la casa, escrit erròniament “can Calot” en una placa que hi ha a l’entrada. Quelot és un diminutiu derivat del nom propi Miquel i cal escriure’l així. Després la Pilar Castel ens mostra una aulina que hi ha en aquesta finca, relacionada en el llibre Arbres monumentals, 161 plantes d’anomenada del Pla de l’Estany. Un xic més endavant, quan trenquem cap a l’esquerra a l’alçada de can Brunsó, ens parem a observar una pedra de terme amb la inscripció SAN TENYS.

En una propera divisòria de camins, la Pilar ens comenta que el que marxa cap a la dreta ens duria fins al castell i el poble d’Esponellà, però avui seguirem avall, per un camí de còdols, tot parlant de la vegetació característica dels alzinars que trobem per les vores (arítjols, marfulls, llentiscles, romegueres, gallerans…), fins arribar a les primeres cases del veïnat de Martís de Dalt. Ens aturem a can Teixidor on en Rafel ens identifica bona part de les muntanyes i pobles que podem veure des de la seva era privilegiada, talment una balconada sobre el pla de Martís. També ens fa observar diversos elements constructius d’aquesta casa, alguns originals del segle XV i fets amb pedres del pla.

No teníem previst poder veure tan de prop can Bofí de la Torre, però tenim la sort que ens acompanyen les germanes Quintana (Mercè, Rosa Maria i Elisa) que en són originàries. Entre elles i el seu germà, que encara hi resideix, ens parlen d’aquesta casa, un mas fortificat amb una torre de defensa a la qual s’accedeix des del terrat. La masia havia estat propietat de la confraria de Sant Narcís de Girona i té un portal d’estil barroc amb fornícula amb la imatge d’aquest sant feta amb pedra de Girona. Podem veure més detalls de les diferents etapes en què va ser construït des d’un pati interior.

Un cop travessada la carretera d’Esponellà, ens acostem a can Moner, on veiem des de fora la capella adossada al mas que havia estat dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, però que en l’actualitat ja no té cap finalitat religiosa. Davant de can Moner hi ha can Font, residència de la Josepa Bru i en Ramon Folch, estretament vinculats als Centre d’Estudis Comarcals, i que ens obren les portes de casa seva. En Carles ens en fa la presentació i en Ramon improvisa una encertada explicació sobre la realitat actual d’indrets com ara Martís o Centenys, on conviuen les masies d’usos tradicionals, amb les cases habitades per persones, sense vinculació amb activitats pròpies de la pagesia, que han vingut a establir-s’hi des d’indrets més o menys llunyans cercant tranquil·litat.

Ens acomiadem de la Josepa i en Ramon després d’haver pogut admirar la restauració respectuosa i acurada que han fet de can Font i ens adrecem cap al pont medieval de Martís. Al peu de la Creu de Terme, entre l’Elisabet i la Pilar ens fan cinc cèntims sobre aquests dos elements patrimonials. La Pilar també explica que, com que hem tingut la sort d’haver pogut fer més visites de les previstes inicialment, se’ns ha fet una mica tard i hem hagut de suprimir una part de la ruta programada (la volta pels saltants de Martís, can Roure i el mas Hospici, que deixarem per a una altra ocasió). Sense fer cap més parada, marxem tot vorejant el rec d’Espolla. Quan arribem al camí antic de Serinyà a Centenys, creuem el rec per un altre pont d’origen medieval i enfilem el camí de tornada cap a l’església de Centenys, on arribem a quarts de dues del migdia.