Diumenge 12 de desembre de 2021, amb l’assistència de quasi una quarantena de persones, fem la tercera sortida de la temporada 2021-22, en aquesta ocasió a Biert, a les muntanyes de Rocacorba, amb el guiatge de l’Ernest Costa.

La primera parada és a Ca n’Eres. Es tracta d’una edificació de planta quadrangular amb ampliacions annexades. Inicialment haurien format el conjunt la torre de defensa i un cos més baix. La façana principal conserva el portal principal d’arc de mig punt i adovellat. Conserva diverses espitlleres a la façana principal. Al segle XVIII es construí la capella, de nau rectangular, dedicada a Sant Llorenç. A partir de la segona meitat del segle XIX es construí un nou cos d’habitatges adossat a la primitiva construcció. Es reformaren les antigues cambres i la torre. Les façanes també s’embelliren amb elements arquitectònics d’estil neogòtic, com les finestres d’arc conopial lobulat. Al segle XX també s’efectuaren noves construccions, com el porxo que precedeix l’era. El primer documentat trobat on es nomena la masia data de 1274.

Mitja hora més tard es arribem a admirar l’Aulina de Can Colomer, un arbre molt gros i singular que té un curiós forat. Se li podava la rama per tenir farratge per als animals de la casa.

Agafem el trencall de la dreta i a prop del Collet de Pararols deixem els cotxes. Aquí era el lloc on es feia el descàrrec del carbó, que s’havia bitllat a la plaça carbonera.

Arribats al Molí d’en Ramió l’Ernest ens llegeix un poema de Simona Gay sobre el molí d’oli. El molí està en ruïnes, però tot i això podem apreciar que era una construcció molt important a la zona, atesa la seva bona envergadura.

En el trencall per anar a veure el Pou de Glaç de Can Mitjà, se li fa un record a en Joan Pontacq, traspassat recentment, per la seva feina i passió pel nostre territori. Arribats al pou de glaç, en podem constatar la grandària: té un diàmetre de 5,5 metres.

Reculem i ens aturem a visitar l’església parroquial de Sant Martí de Biert. Amb la gent esmorzant i asseguts en el pedrís, l’Ernest explica la diferència entre el pou de glaç i el pou de neu, i què se’n feia, com el transportaven i on anava el glaç.

Les primeres notícies de l’església daten de l’any 968, en un document que parla d’unes terres propietat del monestir de Sant Feliu de Guíxols en aquesta zona. Durant el mandat del bisbe Odó (995-1010) l’església es va esfondrar, va ser reconstruïda i de nou es va esfondrar. Pocs anys després està documentada com una possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles. L’església es va haver de construir de nou. El 26 de desembre de 1116 va ser consagrada pel bisbe de Girona Berenguer Dalmau. En el segle XVIII s’hi van realitzar diverses reformes. Es van construir dues capelles laterals, a mode de transsepte i es va consagrar un altar a Sant Sebastià. El 1861 es va modificar la porta d’entrada. Estava protegida per un porxo que es va suprimir. En aquest moment es va construir el campanar de cadireta que corona l’antic mur oest del temple, al que es va afegir l’edifici de la rectoria. El temple està format per una sola nau, coberta per una volta de canó, capçada a l’est per un absis semicircular. Aquesta és la part menys modificada al llarg dels segles, tot i que va patir un sobrealçament. En la part central del tambor absidal s’obre una senzilla finestra de mig punt. Al costat de la rectoria hi havia un petit cementiri. Després d’un temps d’abandonament a causa del despoblament dels entorns, l’església va ser objecte fa pocs anys d’una restauració. S’obre per als actes de culte de la festa major, el quart diumenge d’agost.

Sortint de l’indret de Biert, fem camí en direcció a Can Soler. Admirem la panoràmica des de Can Pericó i en poc temps arribem a Can Soler. L’actual propietari ens parla de la casa i del seu entorn. En Rafel Ponsatí ens explica un episodi de la guerra civil sobre l’arribada de les tropes franquistes a la comarca, que van fer aquesta marrada venint de Girona per anar a passar pel collet de Can Gelada i entrar després a Banyoles. Tornem on són els cotxes i donem per acabada una agradable sortida.