El diumenge 10 de març de 2023 fem la sisena sortida de la temporada 2023-2024, avui a la comarca de la Garrotxa, pel municipi de Besalú i Beuda. Una trentena de persones ens apleguem al punt de trobada habitual de Correus per minimitzar els cotxes i anar al punt de sortida, a l’aparcament del Pont Vell de Besalú. Farem un interessant recorregut circular, ens hi acompanyaran en Joan Balateu i en Lluís Juncà que són bons coneixedors de la zona. La presidenta del CEC Banyoles, la Roser Masgrau, i el president del CEC Besalú, en Joan Balateu, s’intercanvien llibres com a gest de bona voluntat.

Travessem la carretera d’anar a Olot i pugem les escales fins a dalt el turó de la urbanització amb molt bones vistes, podem veure bé la nevada que va fer el divendres al Pirineu i al Comanegra. Agafem un corriol avall, passem per sota el viaducte de la riera de Capellades i pugem fins a l’església parroquial de Santa Maria de Palera. A dins podem gaudir de la imatge d’una verge amb el nen que riu, del s. XIV, i una pica baptismal del s. XI. Fou una petita fortalesa, amb patí d’armes dels senyors de Palera, Arnau Gonfred i la seva esposa Bruneguilda, que van ser els impulsor del pelegrinatge al Sant Sepulcre de Palera, doncs en aquells moments no es podia anar a Jerusalem a causa de la guerra de les Creuades.

Pugem un pots metres més i ja som al monestir benedictí de Palera. Havia set una petita congregació d’uns deu o dotze monjos. En tot el conjunt s’ha fet una restauració molt important i s’ha pogut recuperar aquest espai tant emblemàtic per l’entorn i la història com a centre de pelegrinatge. En la part que era el monestir i el claustre, ara hi ha un restaurant, “El claustre de Palera”. Dins l’església podem veure a la finestre de l’altar, un vitrall de colors d’en Pere Fita, el Crist que el despengen de la creu.

La primera notícia que es té del monestir es troba en un testament del comte bisbe Miró Bonfill, del 979. El 1075, en un altre document, ja s’esmenta l’església del Sant Sepulcre. El 1085 fou consagrat un nou temple amb l’assistència de diversos bisbes i l’abat de Santa Maria de Lagrasse (Aude), això fa pensar que l’any 1075, quan s’esmentava l’església, aquesta havia d’ésser en construcció, o be es va edificar un de nou entre aquests anys. La construcció d’aquesta església va estar patrocinada pels senyors de Palera, Arnau Gonfred i la seva esposa Bruneguilda, els quals el 1107 la van lliurar a l’abadia de Lagrasse, que va instituir aquí un priorat depenent d’aquella casa occitana. Aquesta donació va ser confirmada el 1119 pel papa Gelasi II. Gràcies a les indulgències atorgades al priorat, aquest es va convertir en un centre de devoció popular i de pelegrinatge. En algun moment indeterminat del segle XVI aquesta casa es va desvincular de l’abadia de Lagrasse, se sap que el 1558 el prior de Palera era monjo de Sant Esteve de Banyoles. Al segle XVIII consta que el lloc estava en mal estat de conservació i es van haver de fer obres, a finals del mateix segle va patir els efectes d’una ocupació de l’exèrcit francès. A partir del 1816 va passar a dependre de Sant Pere de Besalú; el priorat es va mantenir com a tal fins a 1835. L’església es va restaurar durant la segona meitat del segle XX, moment en què va perdre l’atri que la precedia, una construcció aixecada immediatament després de la construcció del temple primitiu. També es conserven algunes de les dependències del priorat que haurien envoltat un claustre del qual es pot veure clarament la galeria de llevant, tot i que aquest conjunt ha estat molt modificat a causa de les intervencions posteriors.

Baixem muntanya avall i arribem a l’única vila romana de la Garrotxa, Can Pompeu o Can Ring, que és el nom de la urbanització. Al mig d’un gran camp hi veiem les restes que poc a poc es va descobrint d’una casa d’època romana, on la seva activitat principal era l’explotació de vi. Les restes que es van trobant: joies, monedes, ceràmiques s’exposen al museu del Centre d’Estudis de Besalú.

Tornem a Besalú, ens aturem un moment a veure la casa dels sogres del pintor banyolí Lluís Güell, antigament una joieria, la casa Abatza Font, on es parlava de fer un centre dedicat a la seva obra. La casa en sí té decoració feta per en Lluís Güell.

Entrem a visitar la parròquia de Sant Vicens, és romànica amb detalls gòtics. Podem veure un reliquiari original, és el cap de Sant Vicens de plata i el cos de fusta, a dins hi ha un tros de la santa creu. Un altre reliquiari és la Creu Vera, que va ser robada i es va poder recuperar algunes parts d’on era guardada, havien sis trossos de la santa creu. En Francesc Cambó, que era de Besalú, va pagar un nou reliquiari, una nova Creu Vera, amb un petit tros de la santa creu, que es pot veure en la processó dels Dolors.

Passem per l’antic claustre del monestir de Sant Pere, ara és un aparcament de cotxes. Al passar pel cantó, admirem els detalls, molt bonics i ben conservats, de la porta del antic Hospital de peregrins de Sant Julià. I per acabar entrem al Centre d’Interpretació-Espai, una antiga casa jueva, ara un museu del Centre d’Estudis de Besalú.

Hem gaudit molt de la caminada i del matí assolellat.