• L’entitat ha presentat una moció al ple municipal per demanar a l’Ajuntament que obri a la ciutadania i assumeixi la gestió definitiva d’aquest espai que es troba en mans del Bisbat des de l’any 1863

22 de gener de 2025
El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) ha presentat una moció al ple municipal per demanar al consistori que recuperi i assumeixi la gestió de tota la propietat del monestir i el converteixi en un eix històric, cultural i paisatgístic obert a tota la ciutat, entre altres temes patrimonials.

Aquest conjunt patrimonial, declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) i considerat el bressol de Banyoles, va passar a ser propietat del Bisbat de Girona l’any 1863 quan l’ajuntament d’aquell moment el va cedir perquè fos utilitzat com a Casa Missió.

Des de llavors, l’Ajuntament de Banyoles ha aconseguit la cessió d’ús d’alguns espais, però de manera temporal. Concretament, l’any 2000, el Bisbat va cedir al consistori i al Consell Comarcal l’ús de la part que ara ocupa l’Arxiu Comarcal i per un període de 90 anys. Més tard, l’any 2015, també es va cedir a l’ens municipal l’ús de l’església, el claustre i altres espais per a finalitats culturals i per un període de 25 anys.

El CECB, però, lamenta que a dia d’avui el monestir presenta un aspecte descurat, amb espais tancats a la ciutadania i amb greus dèficits estructurals. Per això, considera que la cessió de l’església, el claustre i els jardins, entre altres dependències i espais, hauria de ser definitiva per tal que el consistori pugui fer assequibles a tothom els tresors que guarda el Monestir. “Ens sentim deutors, perquè és el nostre origen i volem que es converteixi en un espai d’interpretació i valoració del que va ser el monestir i de les riqueses patrimonials que conté”, remarca la presidenta de l’entitat, Roser Masgrau.

En la moció, l’entitat ja proposa fer actuacions a curt i a llarg termini com: permetre la visita de l’Arqueta de Sant Martirià i el retaule de la Mare de Déu de l’Escala uns dies a la setmana; recuperar noves restes arqueològiques; crear un centre d’interpretació de la ciutat; obrir els jardins a l’ús públic; i que s’adeqüin l’església i el claustre com a espais museïtzats, entre altres mesures. A més, també demana establir un calendari d’actuació i la creació d’una comissió que compti amb la participació de tots els grups polítics, museus i representants de la secció de patrimoni de l’entitat.

El monestir, però, no és l’únic bé patrimonial que el CECB demana a l’Ajuntament que recuperi i protegeixi. En el document, l’entitat sol·licita que les pintures de la Casa dels Lleons i la Farga (la roda, martinet i altres accessoris) siguin declarats béns culturals d’interès nacional (BCIN); que es protegeixi Can Sisó de Guèmol que es troba en estat ruïnós; i que es reforci la protecció, informació i ajuda a les poques botigues històriques que queden a la ciutat. Està previst que la moció es debati en el ple del pròxim 27 de gener.

Justament coincidint amb l’entrada de la moció al ple divendres passat, l’Ajuntament de Banyoles ha anunciat avui que crearan una comissió bilateral amb el Bisbat de Girona per parlar del patrimoni que té a la ciutat. Un anunci que l’entitat ha conegut a través de les xarxes socials i que ha generat malestar, ja que consideren que haurien de formar d’aquesta comissió.

Manifest sobre el monestir

A banda de la moció, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles també ha fet públic un manifest on demana el suport del consistori, d’entitats, associacions i ciutadans en la seva reivindicació sobre el futur del monestir de Sant Esteve. De moment, ja compta amb el suport del Centre Excursionista de Banyoles, del Foment de la Sardana, de Limnos i de 14 entitats més. A més, suma més de 200 adhesions particulars.

Més de 80 d’història

Fundat l’any 1943, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) té com a objectiu la defensa del patrimoni cultural, arqueològic, artístic, natural i històric de la ciutat de Banyoles i la comarca del Pla de l’Estany. L’entitat va ser artífex de la creació del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (1943) i de l’Arxiu Històric Comarcal de Banyoles (1952).

Actualment, dona suport a actuacions arqueològiques de la comarca promovent i divulgant els estudis i publicacions d’aquestes recerques; vetlla pel patrimoni monumental i artístic de la ciutat i posa en valor tot el seu passat històric i artístic; i col·labora amb universitats i entitats organitzant xerrades, conferències, cursos i sortides sobre la comarca.

Aquest dimecres ens ha deixat en Jeroni Moner, en Noni. Des del Centre d’Estudis volem expressar la nostra gratitud a una persona que va ser motor i ànima de la nostra entitat durant molts anys com a president i membre de la Junta.

Ha estat un referent cultural de primer nivell per a la ciutat i per al Centre d’Estudis.

El trobarem molt a faltar.

El nostre més sentit condol a la Dolors i a les seves filles i neta.

Davant de l’empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i els consellers i conselleres de la Generalitat, que se suma a l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i davant les amenaces que pesen sobre la Mesa del Parlament de Catalunya, la Junta del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles

1. Manifestem el nostre total i absolut rebuig a aquestes mesures, que considerem injustificades i desproporcionades i que són un atemptat greu a la democràcia i a la llibertat.

2. Afirmem que el govern de la Generalitat de Catalunya, presidit pel president Carles Puigdemont, és el govern legítim de Catalunya, i per tant, és el nostre govern.

3. Cridem a tots els socis del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles a participar en totes les accions pacífiques i cíviques que es vagin convocant, fins a aconseguir la llibertat dels presos polítics.