Divendres 26 d´octubre es realitzà la primera conferència, INTERPRETAR L´ART DEL SEGLE XX, a càrrec del professor XAVIER ABALLÍ i SANMARTÍ.
El conferenciant inicià la seva exposició analitzant i contraposant dues obres d´art significatives, una pintura de J.Vermeer (s.XVII) i una escultura de Bruce Nauman (s.XX), com a punt de partida a la seva dissertació que titulà “Introducció a l´Art Contemporani, un acostament des de la Literatura i l´Escriptura”. La seva hipòtesi discursiva és que l´Art des del Paleolític fins a la segona meitat del segle XIX és la il.lustració d´un text, ja que conté un aspecte narratiu i és la representació d´una realitat. Així, les Arts Plàstiques es converteixen en complement d´altres Arts.
En el quadre analitzat (la noia que centra l´atenció en quelcom) la pintura es converteix en un relat novel.lesc. En contraposició, l´obra de Nauman es desprèn de tota intenció literària, en mostrar un aspecte conceptual com són les parts físiques de les persones que serveixen per comunicar-nos.
El professor continuà fent un recorregut per la història de l´Art des de la Prehistòria i la Història Antiga, posant de manifest la relació entre Art i Lleis i la introducció de textos en les Arts Plàstiques, passant per l´Art Romànic i Gòtic fins al Renaixement, que incorpora nous conceptes.
Analitzà obres significatives de cada moment històric. Destaquem el quadre de D. Velázquez “Les Menines” (s.XVII) i “El rai de la Medusa” de Géricault, representatiu del Romanticisme.
La Revolució Industrial va marcar l´evolució de l´Art amb dos invents revolucionaris: la màquina de fotografiar i la teoria dels colors. A partir de llavors ja no calia pintar la realitat. Un exemple il.lustratiu són les 42 imatges de la catedral de Rouen pintades per C. Monet en què l´important són les gammes de color, no pas el contingut literari. Elements com la llum, el color i les textures es desvinculen del fet narratiu.
Xavier Aballí seguí el seu discurs amb les Avantguardes i els tres models representatius: l´Art Figuratiu (amb referències visuals amb la realitat), l´Art Abstracte (sense referents amb la realitat) i l´Art Conceptual (com a vehicle per explicar conceptes). Cadascun amb els seus representants: Picasso, Kandinsky i Duchamp.
Acabà la conferencia parlant de diferents tipus d´Avantguardes i la incorporació de l´escriptura a l´Art tal com l´interpreten diversos autors entre els quals: René Magritte, Joseph Kosuth, John Baldessari, Ignasi Aballí, Dora García, …
Una experiència innovadora, que tingué lloc en un barri marginal de París, per part de l´artista Thomas Hirshhorn a inicis del s.XXI, va posar de manifest la dimensió transformadora que pot tenir l´Art com a activitat social i de socialització.
Amb aquest missatge finalitzà la seva intervenció, però inicià un col.loqui molt enriquidor i participatiu en què intervingué alumnat de Batxillerat i públic que omplia la sala de conferències del Centre Excursionista.
Una magnífica conferència que inaugura un nou curs molt engrescador.
