Divendres 16 de febrer tingué lloc la sisena conferència del curs de literatura catalana.

La professora encarregada d´impartir-la va ser la Lola Torrent que va iniciar el seu discurs comparant els aspectes que relacionen aquests dos grans “Homenots”. Dues vides literàries que tenen els seus inicis en el periodisme. Tots dos comencen a escriure en època de la Mancomunitat i coincideixen en els diaris “La Publicitat” i “La Veu de Catalunya”. També la seva formació acadèmica és la mateixa, la carrera de dret. S´exilien l´any 1936 i es troben a Marsella, fugint de la guerra civil. Retornats l´any 1939 a Catalunya tornen a coincidir en el “Diario de Barcelona” i a la revista “Destino”.

Van ser dues figures polèmiques a la seva època, i molt populars. De pensament conservador, caracteritzats per la seva ironia i escepticisme.

Ambdós concediren gran importància a l´estil i tingueren un gran domini del llenguatge.

La Lola Torrent, a continuació, se centrà en cadascun del dos escriptors.

Josep Mª de Sagarra i Castellarnau (1894-1961)

Conreà els tres gèneres literaris:

  • Poesia. La seva producció poètica seguí tres línies diferents: la lírica, Cançons de rem i de vela (1923); el poema lírico-narratiu, El mal caçador (1915) i El Comte Arnau (1928); la poesia satírica, que practicà durant l´etapa de col.laborador de la revista “El Be Negre”.

  • Teatre. Sagarra obtingué grans èxits en els anys trenta amb el seu teatre en vers, practicant una fórmula que consistia en: un to sentimental, una estructura intrigant i uns finals harmoniosos. Destacaren: L´hostal de la Glòria (1931) i El cafè de la Marina (1933). Després de la guerra: La fortuna de Sílvia (1947) i La ferida lluminosa (1954).

  • Prosa. A part dels articles periodístics, escriví contes i, sobretot, tres novel.les: Paulina Buxareu (1919), All i salobre (1929) i Vida privada (1932).

La professora va il.lustrar amb fragments d´Aperitiu i Vida privada el model de prosa literària d´aquest autor.

Josep Pla i Canadell (1897-1981)

D´aquest escriptor monumental, tant pel volum de la seva obra (30.000 pàgines escrites i 47 volums de l´ O.C.) com per la qualitat de la seva prosa, destacà entre altres aspectes:

  • La dificultat de classificació temàtica i cronològica.

  • La dificultat d´encaixar-lo en un moviment.

  • El fet que és un gran “memorialista”. Admirador de Montaigne i Stendhal.

  • El fet que escriu des del seu “Jo”.

  • La seva “obsessió per escriure” i “reescriure” la seva obra partint sempre del “real”.

  • La concepció que l´escriptor ha de tendir al col.loquialisme, això vol dir triar els mots, ser clar i

diàfan.

  • La recerca de l´adjectivació, que ha de ser arriscada i divertida.

  • L´amor a la llengua i al país.

La professora llegí uns fragments del Quadern gris, com a exemple de la totalitat de la seva obra.

També com a mostra de lirisme analitzà un fragment de Les hores.

Destacà com a exemple de bons relats amb intriga: Un de Begur, Pa i raïm i Contraban, els quals parteixen d´uns records inicials on s´afegeix la construcció d´un suspens.

Acabà amb uns fragments del darrer llibre publicat Fer-se totes les il.lusions possibles i altres notes disperses (2017).

Finalment posà de manifest l´actualitat dels dos autors ressenyats.

Una altra conferència de gran densitat i contingut, molt ben acollida per un auditori al complet, motivat i entusiasta.