El diumenge 14 de febrer vàrem dur a terme la cinquena sortida de la temporada de Conèixer el Pla de l’Estany. Ens hem trobat a correus després d’haver caigut un gran xàfec, que per un moment ens ha fet dubtar de si fer la sortida o no. Però al veure que sortia el Sol, hem anat cap a Palol, direcció a Girona, i al trencant del polígon de Riudellots (Can Jardí), passem pel pont de l’autovia i entrem un xic al bosc, passant al cantó de l’antiga construcció dels serveis de l’abandonat Xauxapark on deixem els cotxes, tot i que el fang ha fet difícil la circulació dels vehicles, i on s’incorpora al grup l’alcalde de Palol de Revardit.

A pocs metres trobem la Font de Can Janic, una bonica i curiosa construcció. És una mina en un talús al qual s’accedeix baixant un màxim de setze graons. És coneguda com la font de Can Janic perquè es troba prop d’aquest mas; font de la Mina per la seva construcció o font de la Boscosa perquè es troba en aquest paratge. L’aigua brolla submergida i, antigament, s’utilitzava per regar els horts propers. Quan té el nivell alt, desguassa per un conducte situat al quart graó cap a un viver-rentador que fa uns 3 x 4 metres, amb unes lloses grans i individuals per a cada rentadora.

De tornada als cotxes, refem el camí i els aparquem al costat de la subestació elèctrica. Baixem per veure les ruïnes dels forns de ciment d’en Segarra. Són les restes d’una edificació existent al costat de l’autovia. Eren d’una família de Barcelona que passada la guerra civil del 1936, van muntar una fàbrica de ciment. A la part del darrera de la muntanya hi havia una petita pedrera d’on extreien el material. Va estar operativa fins el 1955. En Salvador Sarquella ens explicava el procés de la fabricació del ciment i la seva composició, aprofitant per ensenyar fòssils del lloc i els mateixos molts més grans de la seva col·lecció particular.

Tot seguit, agafem els cotxes fins el pont de Marmanya. En Miquel Rustullet ens refà al que va passar en la guerra del Francès als pobles de la contrada, on un mínim de sis-centes persones van perdre la vida en aquell episodi històric. En concret es fa difícil imaginar que a prop d’aquest petit pont, el 2 de març de 1812, hi tingué lloc un violent combat entre francesos i catalans, on els morts francesos van ser més de 70 i 8 van quedar com a presoners. Tambè ens explicà altres fets d’aquesta guerra, com fou que al ser destruït el convent que hi havia al Puig de Sant Martirià, i que els francesos feien de quarter, aleshores fou ocupat l’edifici de Can Puig de la Bellacasa, actual seu del Consell Comarcal, essent conegut pel nom de fort Beurmann, el general que comandava la caserna militar.

No li dóna temps d’acabar l’explicació quan comença a ploure amb ganes, tothom surt corrents als cotxes, donant per acabada la sortida. Ens hem quedat sense poder anar a visitar l’Ariet de can Martorell.