El diumenge 8 de febrer de 2026 es va fer la sisena sortida del 23è cicle de Conèixer el Pla de l’Estany, en aquesta ocasió pel municipi de Vilademuls, guiats de la mà d’en Pere Llorens. Es va sortir de Correus de Banyoles a un quart de deu del matí per anar cap a Ollers, tot minimitzant al màxim la cabuda dels vehicles. Ja allà, les trenta persones assistents a la sortida vam aparcar a la plaça Joaquim Mercader.

En un cantó de la plaça vam observar una creu de terme d’estil renaixentista, on hi ha esculpida la imatge de Jesús crucificat i al revers, la de la Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços. S’hi pot llegir la inscripció “SEBASTIÀ M 1602”.

Tot seguit, vam anar cap a la rectoria de l’església de Sant Martí, on en Rafel Ponsatí ens va explicar la vida i obra de Mn. Baldiri Reixach, que hi va viure 51 anys. També vam anar fins a la porta de l’església, on en Rafel va seguir amb les explicacions sobre les remodelacions que hi va fer fer Mn. Baldiri Reixach, com ara la mateixa porta, amb el mosaic superior, el forrellat de cap de drac…

A continuació vam agafar la carretera en direcció nord i el trencall per arribar a Can Barrera i vam seguir pel corriol per anar al Gorg Blau. Primer vam trobar una bonica bauma i tot seguit vam veure una cortina fina d’aigua que queia del cim, fins arribar a mullar-nos en algun punt. El Gorg Blau era ple d’aigua i amb una bona cascada al fons, una imatge espectacular. Vam tornar pel mateix camí fins a Can Barrera, i vam continuar la ruta, tot veient cases aïllades, la majoria habitades, a prop del camí.

Vam arribar a una cruïlla de camins, on hi ha una aulina amb nom: l’Alzina Grossa de la Serra. Vam tornar a agafar un camí de terra que ens va dur fins al rec del Ramirol, que vam creuar pel Pas de les Eugues. Més amunt, l’aigua corria pel camí: era la de la font de la Bogeria, d’on sortia un bon raig d’aigua.

De lluny, vam veure, al mig de la plana, Can Motes, actualment hotel Casa Anamaria. Vam entrar dins la finca per veure el Pi Gros d’en Motes. Van ser necessàries tres persones per abraçar tot el perímetre de la seva soca.

Vam tornar al camí i al cap de poca estona vam passar un pont per sobre del rec de la Fontsanta, on vam veure un sorprenent salt. Un xic més enllà vam observar una de les cúpules que havia estat a la base militar del Pení i que ara es troba dins de la propietat de Can Pardala o Can Bramon (antiga casa Masó). En poca estona ja vam tornar a ser al punt de sortida.

Ens vam acomiadar després d’haver gaudit de bona companyia i d’un assolellat matí d’hivern.