El diumenge 9 de novembre de 2025 vam fer la tercera sortida del 23è cicle de Conèixer el Pla de l’Estany, en aquesta ocasió pel municipi de Serinyà. Vam sortir de Banyoles del lloc i l’hora habituals per anar cap a Serinyà, tot procurant aprofitar al màxim la cabuda dels vehicles. Ja al poble, les vint-i-dues persones assistents a la sortida ens vam aplegar a la plaça de l’Ajuntament, punt previst per iniciar la caminada. Abans de posar-nos en  marxa, vam fer la presentació d’en Narcís Soler, catedràtic emèrit d’arqueologia a la Universitat de Girona, gran coneixedor dels jaciments prehistòrics de Serinyà, que avui ens acompanyaria en la passejada.

Tot just sortint de la plaça, en Narcís ens va fer un breu comentari sobre la història dels habitants antics de la masia de Can Carreres, que teníem al davant. Després de travessar el Serinyadell (o simplement el torrent per a la gent de Serinyà) tot observant els rentadors que encara es conserven, vam fer una petita drecera per acostar-nos a la part final del carrer del Torrent i vam entrar al pla de Serinyà, des d’on, amb el dia nítid que feia, vam poder gaudir d’unes vistes esplèndides del Pirineu, emblanquinat amb les primeres neus de la temporada, des del Puigmal fins al Canigó, amagat darrere les muntanyes garrotxines, més properes. També vam fer un comentari amb en Narcís sobre una cova de Serinyà no gaire coneguda i de difícil accés, la dels Encantats, propera al lloc on ens trobàvem i on, ens va dir, s’hi havien fet enterraments. Per la seva banda, en Salvador Sarquella ens va fer algun apunt geològic sobre l’espai on ens trobàvem, un camp gran sense còdols.

Ja deixant el pla de Serinyà, vam davallar per corriols per veure una bauma (o balma) petita, un exemple que Serinyà és terra de coves, i el forn de calç de Can Melca, que vam contemplar i on en Salvador ens va explicar detalls sobre els materials que utilitzaven aquests forns, el travertí en el cas d’aquest. Tot seguit vam desfer camí per continuar la baixada fins als horts del Pou. En aquesta zona d’hortes, avui en dia força abandonada, la Pilar Castel va agrair la feina d’estassada que hi havia fet l’agutzil de Serinyà, en Jimmy, ajudat per una brigada del Centre el Puig. Vam continuar l’itinerari, ara per veure l’edificació enrunada del Molinot, molí de gra que va estar en funcionament gràcies a l’aigua del torrent fins al 1932. La Pilar ens va fer veure entre la vegetació el punt aproximat d’unió del Serinyadell amb el riu Ser. Seguidament vam arribar-nos a les fonts d’en Cofí i dels Màrtirs, aquesta darrera arranjada i decorada per en Josep Felip, en Felip de Can Solanes, un serinyanenc que es va dedicar durant anys a mantenir en bon estat bona part de les fonts del municipi.

Vam tornar a desfer camí per anar a travessar el Serinyadell per un pont sense baranes  d’alçada considerable i entrar a l’indret del pou de glaç. Vam admirar aquesta construcció, que encara manté la coberta, i vam visitar el punt on hi havia hagut les basses on es formava el glaç que posteriorment es dipositava en el pou, que va ser utilitzat entre els segles XVII i XIX.

Vam continuar el recorregut, ara per arribar-nos a la font del Sagrat Cor, també arranjada per en Felip de Can Solanes, i vam seguir per corriols fins a la Bora Gran d’en Carreres. En aquest punt, en Narcís ens va fer una explicació molt detallada i amena sobre la història d’aquest jaciment arqueològic. Va començar parlant del topònim bora, un mot preromà sinònim de cova. La Bora Gran va ser descoberta el 1866 pel frare caputxí Josep Catà. Uns anys més tard, uns amics de Banyoles, entre els quals hi havia Pere Alsius Torrent, van començar a trobar-hi ossos i hi van fer excavacions fins a finals del segle XIX. L’arqueòleg Josep Bosoms, a principis del segle XX, va obrir la part de baix de la bauma i hi va fer moltes troballes, que estan dipositades al Museu Arqueològic de Girona. Les excavacions van ser continuades pels germans Corominas durant els anys trenta del segle XX. Tot garbellant, van arribar a trobar 10000 peces de sílex, que van vendre al Centre d’Estudis Comarcals pel preu simbòlic d’una pesseta, i que posteriorment van ser dipositades al Museu Arqueològic de Banyoles. A meitats del segle passat, es van aturar les excavacions de la Bora Gran i es van iniciar les de la zona del Reclau-Viver. Tot i que el jaciment de la Bora Gran, de finals del magdalenià, es considera esgotat, no es pot descartar que encara hi pugui haver materials enterrats. Tot seguit en Salvador ens va fer unes breus pinzellades geològiques sobre la bauma i la Pilar va remarcar que la cova ha donat nom a l’escola pública del poble, com a reconeixement de la importància d’aquest jaciment arqueològic.

Vam deixar la Bora Gran per anar-nos acostant al nucli de Serinyà per uns corriols bonics de transitar-hi. Abans de les primeres cases ens vam aturar per acomiadar la sortida, tot agraint molt especialment a en Narcís Soler l’acompanyament que ens hi havia fet.