El diumenge 12 d’octubre de 2025 vam fer la segona sortida del 23è cicle de Conèixer el Pla de l’Estany. A l’hora habitual d’un quart de deu ens vam trobar a l’aparcament de Correus de Banyoles per reduir al màxim els vehicles i anar cap a Vilert, al municipi d’Esponellà.

Allà, esperant que arribés tothom (ens vam aplegar un total de vint-i-quatre persones), hi havia el senyor Llorens de les Anglades, que ens va acompanyar, tot fent explicacions juntament amb en Rafel Ponsatí, en la passejada per Vilert. En el lloc on vam deixar els cotxes, al cantó del riu, hi havia hagut el molí de Can Batlle.

Davant de Can Batlle hi ha la capella de Sant Esteve, que vam visitar, i també el cementiri, on hi ha una àmfora romana que havia portat l’últim mossèn del poble.

De camí a l’església de Santa Maria, vam anar comentant els noms de les cases. Hi ha Can Calic, que hauria de ser Can Quelic, en derivar de Quel, diminutiu de Miquel. Cal pentinat, que ve de pentinar cànems…

Es va explicar que en Fernando Casadevall va pagar l’ull de bou de la façana de l’església de Santa Maria per poder tenir llum a l’entrada. Les pedres que envolten la porta són de travertí de la Platja d’Espolla. En Rafel ens va fer notar que en l’absidiola lateral esquerra hi ha el suport de la roda de campanes. Vam entrar a la sagristia on vam poder contemplar un autèntic tresor: la calaixera, ben restaurada i decorada amb incrustacions de fusta de boix.

Vam passar pel cantó de la font de Beu i Tapa, que actualment no raja. Al passallís del riu Fluvià, vam fer una breu aturada per escoltar més explicacions d’en Rafel. Passat el riu, vam girar a la dreta per anar cap a Espinavessa. Des de la carretereta, vam poder observar uns conreus de julivert, menta i coriandre. Arribats a Cal Carreter del Pi, vam aturar-nos per admirar la plana d’Espinavessa, terrassa superior del Fluvià, i l’horitzó tancat per les muntanyes de l’Alta Garrotxa i del Pirineu. A prop d’arribar a Espinavessa, vam passar pel pont del torrent Merler, ben eixut. Abans d’entrar al poble, en Rafel ens va explicar l’origen del seu nom: l’Espina Vera de la corona de Jesús.

A l’església de Sant Llorenç, que va morir cremat en una graella, vam poder veure la porta d’entrada pintada en color vermell, com la sang del màrtir, segons ens va dir la Marta d’Espinavessa, que ens va obrir l’església i ens en va explicar alguns detalls. A l’interior, vam poder admirar el bon estat de conservació dels retaules, les columnates i les pintures de les parets.

De tornada a Vilert resseguint el Fluvià, en Salvador Sarquella ens va parlar de  l’esllavissada ocorreguda el 2022, que permet observar els diferents estrats, el ventall del Fluvià.

Cap a les dues del migdia, vam cloure la caminada en el punt on l’havíem iniciat.