El diumenge 9 de febrer de 2025 vam fer la segona sortida de l’any i quinta del 22è cicle de Conèixer el Pla de l’Estany. A l’hora habitual d’un quart de deu ens vam aplegar a l’aparcament de Correus de Banyoles per reduir al màxim els vehicles i anar cap a Sant Martí de la Mota, al municipi de Palol de Revardit.
Allà vam esperar que arribés en Jordi Xargay, l’alcalde de Palol, que ens duia la clau de l’església de Sant Martí, per iniciar la caminada. Vam passar al cantó de Can Rocatós, avui en ruïnes, i tot seguit vam arribar a Mas Clarà, on en Pere Llorens ens va llegir l’article “El darrer refugi de Quico Sabaté”, escrit a El Punt per en Pere Bosch i Cuenca (7/5/17), historiador, periodista i ex-alcalde de Banyoles, sobre els fets succeïts en el lloc. Un assistent a la sortida va afegir-se a les explicacions amb records de la seva mare, que havia estat mestra de la contrada, i en Jordi Xargay també va explicar més coses que sabia dels fets.
Vam seguir per trobar la ruta dels molins de la vall d’en Xuncla. Vam passar pel cantó de Mas Japic també en ruïnes, més enllà vam trobar la granja de Can Peres i a tocar el riu l’abandonat molí d’en Peres. Tot i els arbres caiguts i la pluja del dia anterior es va poder passar força bé. Al paratge de les Moleres, dins el riu, vam buscar les restes de les moles de pedra a mig fer, que es troben en direcció del camí a l’espectacular Salt del Timbarro, ja en terme de Sarrià de Dalt. Al cantó del salt hi ha el Molí d’en Tomàs, avui en dia encara habitat.
Ja de tornada vam passar per Can Verdera de la Mota, mas fortificat del segle XVI-XVII, que estan restaurant, on hi ha una vista meravellosa, llàstima de les torres d’alta tensió. Es diu que cap als verals de la propietat de Can Verdera, anant cap a la font de la Mina d’en Parades, s’amagava un tresor: una ovella daurada. Molta gent l’ha buscat dins i fora del mas, però sense èxit, ja que, fins ara, no s’ha arribat a trobar mai. Com que hi estan posat portals i tanques, no s’hi podrà accedir.
A l’arribada de la ruta, vam poder entrar dins de Sant Martí de la Mota, on l’Elisabet Saus va fer una breu explicació sobre l’església. A l’exterior vam poder gaudir del paisatge del Pirineu nevat que es veia des de darrere l’església.