El dissabte 30 de març, la doctora Anna Sànchez Vidal, professora i investigadora del Departament de Dinàmica de la Terra i de l´Oceà de la Universitat de Barcelona, ens oferí la 6ª conferència de l´actual curs de “Recursos, Riscos, Impactes i Gestió”, titulada “Els impactes en la dinàmica marina”
Inicià la seva intervenció amb la frase de D.W.Bennet “la platja és un lloc on la sorra para un moment a descansar abans de continuar el seu viatge cap a una altra banda”. Aquest dinamisme natural de la sorra de les platges queda modificat pels impactes en el litoral marí de determinades activitats humanes que dificulten o impedeixen el transport longitudinal de la sorra cap al sud-oest de la costa catalana. Desenvolupà la seva exposició explicant la repercussió d´aquests impactes en el litoral del Maresme amb els següents continguts :

1.Explicació dels conceptes aplicats a una ona marina : alçada, longitud, freqüència i període.
La configuració d´una platja és funció de la interacció i l´ajust entre la seva morfologia i els processos hidrodinàmics de les onades i els corrents generats pels vents (costa catalana).

2.Deriva litoral.
Desplaçament en ziga-zaga de la sorra originat perquè l´onatge s´acosta a la platja amb un angle d´incidència determinat i el retorn és perpendicular a la costa.

3.Cel.la litoral del Maresme.
Situada entre la Tordera i el Besòs i comprèn els ports esportius d´Arenys, Balís, Mataró, Premià de Mar i el Masnou, que vam visionar en cinc imatges actuals.

4.Evolució del port del Masnou.
La professora ens presentà imatges del port del Masnou dels anys 1956, 1973 (construcció del port), 1975, 1977, 1986, 1993, 1996 i 2006. A partir d´aquestes imatges ens explicà l´evolució de la sorra a les zones nord i sud del port , condicionada per les noves construccions, que provoquen un creixement de la platja a la part nord del port i una erosió a la part sud. Al 1986 es fan les primeres regeneracions de la platja a la banda sud , que continuen els anys següents.

5.Factors que determinen el transport longitudinal de la sorra.
A continuació seguí una explicació de com es calcula la taxa de deriva continental per saber la quantitat de sorra que es mou i posteriorment la que s´ha de moure si es vol fer regeneració de la platja.
Un dels factors importants per calcular-la és l´angle de trencament de l´ona respecte de la línia de platja. Com que la línia de la costa no té la mateixa orientació en diferents zones, la taxa variarà.
L´altre factor important és l´onatge provocat pels temporals. Des del 1985 fins al 2012 és disposa d´una informació que ha subministrat una sèrie molt llarga d´onatges molt útil per conèixer l´evolució. Lamentablement des del 2012 s´ha eliminat el programa de seguiment i no es tenen dades dels temporals recents.

6.Gestió de la problemàtica.
La professora indicà literalment que “els efectes dels temporals abans de la construcció dels ports, eren d´anada i tornada. Durant un temporal l´aigua s´enduia la sorra, però una vegada amainat el temporal, el mateix corrent de l´aigua tornava la sorra, mantenint les platges estables”.
Analitzà notícies de premsa referents al Maresme sobre els efectes dels temporals i el cost de la regeneració de les platges.
Presentà els efectes d´un temporal al port del Masnou, abans i després de produir-se.
La font de sediments ha disminuït moltíssim per la construcció d´embassaments en els rius, per la urbanització i impermeabilització de conques hidrogràfiques i per la construcció de ports, que han bloquejat la deriva continental
La gestió més eficaç seria l´eliminació dels ports però, evidentment, és massa radical.
Comentà possibles solucions, entre elles, el bypass de sorra, d´una zona a una altra. Tot i ser una mesura que s´està aplicant, té efectes negatius especialment sobre les comunitats bentòniques.
També explicà els possibles efectes del canvi climàtic en aquestes zones. La platja es convertirà en un producte de luxe perquè els costos per preservar-la seran molt alts
Durant les properes dècades el balanç sedimentari continuarà negatiu i els problemes es mantindran.
A curt termini serà necessària la protecció de les vies de transport i passeigs marítims acompanyada d´una gestió dels rercursos de sorra.
L´objectiu futur per a les platges del Maresme no hauria de ser aconseguir una platja contínua sinó una zonificació, amb diferents característiques, dels trams de costa.

7.Altres disbarats d´arreu del món.
Acabà la conferència explicant la construcció d´illes artificials de sorra a Palm Jumeirah i The World Islands a Dubai (Emirats Àrabs Units). Aquestes estructures (187 m3 de sorra) han exhaurit les reserves de sorra de la zona i n´han importat 250 milions de m3 . Com a conseqüència d´aquests disbarats s´han originat molts de conflictes ambientals i socials, entre ells, un tràfic il.legal de sorra.
La seva frase final va ser : “la sorra és viva, ens efecta”.

Agraïm moltíssim a la professora Anna Sànchez la seva segona participació en els Cursos de Patrimoni Geològic que amb la seva claredat expositiva i gran interès ens ha apropat a temàtiques molt actuals.