El dissabte 23 de febrer, l’ecòleg Joan Armengol Bachero, professor del departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i investigador especialista en l´ecologia dels embassaments, ens oferí la 5ª conferència de l´actual curs de “Recursos, Riscos, Impactes i Gestió”, titulada “Evolució de l’aigua al llarg de l´embassament de Sau: alguns elements de la seva gestió ecosistèmica”

Inicià la seva intervenció definint un embassament com un ecosistema nou que s´origina a partir d´un ecosistema terrestre que evoluciona fins a un ecosistema aquàtic.

Ressaltà l’interès per a l’ecologia de l’embassament de Sau, el fet de tenir dades científiques des del l’any 1964 fins a l’actualitat que han possibilitat seguir la seva evolució. És l’embassament de tota la conca mediterrània que té la sèrie més llarga de dades i això permet fer una bona gestió ecosistèmica, que és la que permet obtenir una millor qualitat de l’aigua pel consum humà. Destacà que en els últims anys s’obtenen moltíssimes dades per sensors, fins i tot minutals, però amb menys dades provinents dels mostreigs biològics.

Després d’aquesta introducció, desenvolupà els següents continguts :

1.Caracterització morfològica i funcional  dels embassaments de Sau i de Susqueda.

• Descripció del congost del riu Ter com element morfològic determinant de les característiques ecològiques de l’embassament de Sau.
• Evolució de la situació dels punts de mostreig des de l’any 1964.
• Volum, longitud, profunditat màxima i temps de residència de l´aigua en els embassament de Sau i de Susqueda. Especificà que el volum d’aigua potable que subministren en l´actualitat els embassaments del Ter és d’un promig 300 hm3/any.

2.Gestió de la qualitat de l’aigua en els embassaments. El cas de Sau.

   El gruix de la seva intervenció va ser l’explicació de les tres accions necessàries per realitzar aquesta gestió:

• Reduir les aportacions de la conca que incrementen la quantitat de matèria orgànica, nutrients i contaminants que arriben a l’embassament

Presentà l’evolució dels balanços de massa del nitrogen inorgànic soluble i del fòsfor reactiu soluble des de l’any 1965 al 2004 i la repercussió que hi varen tenir les depuradores fisicoquímiques amb tractament terciari per eliminar el fòsfor i la implementació del tractament biològic.

També explicà els canvis de l´estat tròfic de Sau durant el període 1964-2004, posant èmfasi en l’evolució de les comunitats biològiques.

• Millorar els processos biològics que es produeixen in situ i que tendeixen a reduir la quantitat de matèria orgànica i nutrients que entren a l’embassament.

El professor ve fer una aproximació biològica i hidrodinàmica dels embassaments com a reactors químics a partir de l’evolució longitudinal de l´aigua, de l’aportació al riu de material orgànic i nutrients i dels gradients químics i tròfics.

• Fer una gestió de l’aigua que augmenti l´estabilitat tèrmica de la columna d’aigua i que permeti realitzar una selecció de l’aigua de millor qualitat que s’extraurà de l’embassament a partir de les fondàries de la sesva.

L’embassament de Sau té tres sortides a les cotes : superior 414, intermèdia 399 i profunda 384.

Per realitzar aquesta gestió es necessari conèixer :

• El moviment del riu dins de l’embassament.
• Les temperatures mensuals promig a la superfície, al fons, i a l´entrada del riu Ter a Roda de Ter. El professor analitzà les dades del període 1964 al 1985.
• La circulació estival del Ter dins de l’embassament a partir de les dades de temperatura, conductivitat i oxigen.
• Patrons d’estratificació i de circulació del Ter a l’hivern, primavera i estiu/tardor.
• Relacions entre algunes propietats de l’aigua i mesures de perfils de velocitat de la seva velocitat.

3.Anàlisi de les comunitats aquàtiques de l’embassament.

Justificà que l’evolució de la composició de l’aigua superficial es controlada principalment per l’activitat biològica del plàncton a partir de l’estudi de :

• Autodepuració de l´aigua analitzant variables químiques des del riu a la presa.
• Bacterioplàncton i grups bacterívors.
• Producció bacteriana i bacterivoria per protozous.
• Activitat i biomassa del fitoplàncton.
• Abundància del zooplàncton.

4.Com a síntesi final, enuncià tres fets :

• A Sau, l’aigua de millor qualitat es selecciona a la torra de sortida i es enviada a Susqueda on el procés continua de forma similar.
• Els millors gradients ambientals es produeixen quan hi ha condicions estables en el flux d’aigua i en la concentració de nutrients que arriben a Sau.
• A partir de les premises estudiades, es poden veure patrons d’estructura espacial força més complexos.

Agraïm moltíssim al professor Joan Armengol la seva extensa, detallada i transversal exposició de la dinàmica de l’embassament de Sau que ens ha il·lustrat sobre un impacte molt significatiu com és un embassament i sobre la gestió que s’ha de realitzar per obtenir un recurs de qualitat i imprescindible com és l’aigua.