El professor Xavier Xargay i Oliva fou l’encarregat d’impartir la conferència el divendres 27 d’octubre.
La inicià amb la lectura d’uns textos de Raimon Casellas i Joan Maragall, que ajuden a definir el moviment modernista català, el qual tingué lloc en el tombant del segle XIX al XX. Un moviment caracteritzat per la seva catalanitat i ànsia de situar la cultura catalana a nivell europeu , i que abraça totes les arts: literatura, arquitectura, pintura, … Precisament un dels seus objectius era aconseguir l’Art total i inserir-lo a la societat. Per obtenir-ho necessitava l’Artista.
El Modernisme aportà un nou concepte de l’artista, sovint contraposat: el bohemi i l’intel·lectual.
També aportà un nou llenguatge: el Simbolisme, que suposà la recerca de la realitat immaterial.
La “paraula viva” de Joan Maragall és un exemple d’aquest nou llenguatge, el qual proporcionà nous temes com:
-la pàtria i les seves llegendes.
-el poeta i la poesia.
-la poesia còsmica.
-el regeneracionisme i la poesia cívica.
-els jardins interiors.
-la dona i les seves diverses versions.
-els mites culturals.
-la ciutat.
El conferenciant ens parlà també de les etapes del Modernisme. Les diverses publicacions que ajudaren a la seva difusió, així com les Festes Modernistes i la relació que tingué el moviment amb els Jocs Florals.
Anomena de “lluitadors poètics” els diversos grups que es desenvoluparen durant el període com: L’escola mallorquina, El parnassianisme, els maragallians i el grup de Girona.
La darrera part de l’exposició se centrà en els dos “arquetipus modernistes”: el bohemi, representat per Santiago Rusiñol i l’intel·lectual, representat per Joan Maragall.
Santiago Rusiñol (Barcelona 1861-Aranjuez 1931)
El professor repassà la seva vida i el seu vessant de pintor i escriptor. De la seva obra narrativa destacà: “Anant pel món” (1896) i “Oracions” (1897). Llegí i comentà fragments del seu teatre: “L’alegria que passa” (1898) i “L’auca del senyor Esteve” (1907/1916). Aquesta darrera obra simbolitza les tensions entre l’intel.lectual modernista i la societat burgesa, representada en la figura del “Senyor Esteve”, arquetipus i símbol social que perdura en el nostre poble.
Joan Maragall (Barcelona 1860-1911)
Després d’un breu comentari sobre la seva vida, el professor se centrà en la seva obra poètica i en la importància que tingué com a intel·lectual des de les tribunes dels principals periòdics de l’època. Enumerà els seus llibre de poemes i llegí fragments de:
-“La vaca cega”.
-“La fageda d’en Jordà”.
-“La sardana”.
-“L’Empordà”.
-“Escolta Espanya” (exemple de poesia cívica).
-“El comte Arnau”.
Magnífica conferència, plena de contingut i de significat en un dia molt significatiu. Un altre cop amb un auditori ple de gom a gom.
