El divendres 17 de setembre de 2021, la doctora Laura Guerrero-Latorre va encetar el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible” amb la conferència “La COVID, fins quan?”. Biòloga de formació, investigadora postdoctoral de l’Institut de Recerca de l’Aigua (ICRA) i professora del Departament de Biologia de la Universitat de Girona, com a experta en virologia ambiental va presentar de manera didàctica i científicament rigorosa el passat i el present de la COVID-19 i els possibles escenaris de futur d’aquesta malaltia que actualment s’ha constituït en una pandèmia planetària.
En primer lloc va explicar les característiques del virus que produeix la COVID-19, el SARS-CoV-2, el seu comportament epidemiològic i el d’alguns virus similars del grup dels coronavirus, especialment el SARS-CoV i el MERS-CoV, que també han produït brots epidèmics recents, amb una freqüència aproximada d’uns 10 anys entre ells. Tots aquests virus tenen reservoris animals (ratpenats i rosegadors) a partir dels quals es transmeten a l’espècie humana, un procés que sovint es dona al sud-est asiàtic, i solen utilitzar algun altre animal com a vector o hoste intermediari. En el cas del SARS-CoV-2, tant l’evolució inicial de l’epidèmia com el coneixement de la seva estructura i del seu genoma es van desenvolupar de forma molt ràpida, però no es coneixen exactament les condicions i les causes que van produir el salt del ratpenat cap a l’espècie humana a la regió de Wuhan (Xina) ni si va utilitzar un hoste intermediari per fer-ho.
A continuació va analitzar el desenvolupament de la pandèmia a través de diferents onades successives fins a l’actualitat, que ha portat aquest virus a convertir-se en el més famós del segle XXI, amb més de 200 milions de casos confirmats i més de 4,5 milions de morts entre les persones infectades. Les regions més afectades han estat Europa, Amèrica i el sud-est asiàtic, mentre que el continent africà, amb una població majoritàriament més jove, a data d’avui no n’ha patit tant les conseqüències. Va fer també una valoració de la situació a Catalunya, utilitzant entre altres dades els resultats actualitzats del monitoratge del SARS-CoV-2 en aigües de depuradora, projecte en el qual ella mateixa està treballant des de l’ICRA.
Finalment, va fer una valoració de les diferents estratègies que es poden utilitzar per acabar amb una pandèmia (deixar-la passar, frenar i vacunar o coordinar i erradicar) i l’efecte que han tingut quan s’han aplicat contra la COVID-19 en diferents països, així com dels possibles escenaris futurs: que persisteixi com a pandèmia, que faci una transició cap a un comportament epidèmic estacional, com la grip, o que es converteixi en un virus endèmic com els coronavirus que provoquen el refredat comú. Van ser els mateixos assistents a la conferència els que, amb els seus vots, van poder escollir quin futur creuen que ens espera després de la COVID-19.
Al final de la xerrada, es va obrir un col·loqui amb els assistents que va ser molt ampli i participatiu, on es va aprofundir en aspectes que s’havien comentat en la conferència i també es van tractar alguns temes nous que hi estaven relacionats, des d’enfocs molt diferents: epidemiològic, ambiental, preventiu (vacunació), etc.
Agraïm a la Dra. Laura Guerrero la seva predisposició entusiasta a participar en el cicle i l’excel·lent, clara, amena i participativa presentació del tema, així com les nombroses i complertes intervencions en el col·loqui final.
