El diumenge 21 de setembre de 2025, va tenir lloc la primera sortida del 23è cicle de Conèixer el Pla de l’Estany. En aquesta ocasió era organitzada conjuntament amb la demarcació de Girona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i tenia per objectiu poder veure amb detall cinc de les rehabilitacions d’habitatges privats del nucli històric de Banyoles dirigides per l’arquitecte Jeroni Moner, en Noni. L’itinerari  era una continuació dels dos recorreguts fets en anys anteriors per visitar noves construccions o altres rehabilitacions públiques i privades de l’arquitecte en diferents punts de la ciutat.

La totalitat d’assistents, una vuitantena de persones, ens vam aplegar a la plaça Major on en Josep Callís va fer la presentació de la sortida, amb els quatre arquitectes que ens la guiarien: Josep Puigdemont, Pau Sarquella, Carmen Torres i ell mateix. Vam distribuir-nos en quatre grups i ens vam anar adreçant, d’una manera perfectament coordinada, als cinc habitatges seleccionats.

Les cases visitades van ser la Pagès-Barceló, al carrer de l’Era de l’Abat, 10, la primera  rehabilitació de Moner al barri vell; can Bombeta, al carrer de Girona, 38, que va ser la residència d’en Noni, i també on va tenir durant anys els seu estudi; can Costa-Coll, al carrer Nou, 32-34, d’estructura medieval original, amb una restauració interior magnífica on cal destacar l’escala, i la importància que donava l’arquitecte a aconseguir llum natural a les estances, amb lluernes o obertures, tot dignificant els antics badius de la planta superior; can Terrades, al carrer de Sant Esteve, 58, on a banda de poder observar-hi una petita, però molt ben afinada intervenció, vam quedar sorpresos per la col·lecció d’objectes diversos que hi té exposada en Jaume, el seu propietari; can Bosch-Masanas, al carrer Nou, 17, va ser la darrera casa escollida, una de les últimes grans rehabilitacions de Moner, feta en la meitat d’un casal del segle XV on va reproduir la gran finestra geminada, en base a fotografies antigues de la façana, ja que a principis de segle XX havia desaparegut.

Al llarg del matí va anar plovent de forma intermitent. Una pluja inesperada que va afegir un punt més de molèstia als habitants de les cases que vam visitar. I és que cal ser molt generós i amable per fer una rebuda tan càlida i agraïda com la que ens van fer en totes i cadascuna de les llars a què vam poder accedir.

Vam tancar la sortida amb un refrigeri a la pastisseria Figueras de la plaça dels Servites, obsequiats pel COAC.