El divendres 11 de març va tenir lloc una altra conferència del curs d’història de Catalunya, aquest cop sobre la guerra i la revolució de 1936-1939 tant a Catalunya com a Banyoles i el Pla de l’Estany, a càrrec de Jordi Galofré. A partir de la revolta militar que va donar pas a la guerra i a la revolució, el conferenciant va explicar a grans trets l’evolució de la guerra i l’esclat de la revolució, amb la constitució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes i de comitès de guerra arreu de Catalunya. Va dedicar una atenció especial a la persecució religiosa que es va produir a Banyoles i comarca, i a l’assassinat de persones de dreta, en els primers mesos revolucionaris. Va parlar a continuació de la dissolució dels comitès i la constitució d’uns nous ajuntaments, que van haver de fer front a una situació cada cop més complicada, amb les indústries col·lectivitzades, manca de matèries primeres, la producció al camp que patia la disminució de la mà d’obra i per tant, problemes d’avituallament de la població. Va fer referència a l’arribada de nombrosos refugiats, que fugien de la guerra i que eren repartits per tots els pobles, i a la instal·lació a Banyoles d’un hospital militar. Va esmentar a continuació les persones que van assumir les responsabilitats de l’alcaldia a Banyoles i a la comarca en aquestes circumstàncies difícils. La part final de la conferència va estar dedicada a explicar la contribució de Banyoles i la comarca a l’esforç bèl·lic, amb 208 soldats morts al bàndol republicà i 19 al bàndol franquista. La conferència va finalitzar fent referència a l’ocupació de Catalunya, els mesos de gener i febrer de 1939, que va significar l’inici d’una nova etapa de dictadura i repressió. L’assistència va ser de 60 persones.

El diumenge següent, 13 de febrer, va tenir lloc una anada a Girona, per seguir l’itinerari “Bombes sobre Girona”, que va començar a la sala de la guerra civil i el franquisme del Museu d’Història de la Ciutat. A partir d’aquí es va fer un recorregut per la ciutat amb diferents parades per tractar els diversos elements de defensa passiva (barricades, trinxeres, refugis) que hi havia a la ciutat. L’itinerari va acabar amb la visita al Refugi Antiaeri del Jardí de la Infància, construït el 1938, de tipus cel·lular, que podia acollir més de 600 persones. Van participar a la sortida 40 persones.