Tal com deia la presentació de la xerrada Sobre els dimonis, sembla que a la ciència també hi abunden. El ponent ens va explicar tot un seguit d’homes de ciència, des del segle XVII, amb Descartes, com Laplace o Darwin, ens van recolzar, quan no sabien explicar alguna de les seves teories, en els dimoniets. Fins i tot Einstein i la física quàntica van recórrer a aquest artifici. En aquest darrer cas els dimonis som les persones mateixes quan fem d’observadors d’experiments quàntics, que quan mirem, a vegades detectem partícules, a vegades ones.

No sempre tenien que ser dolents, tal com els descriu el nostre imaginari.

Vam poder conèixer un reguitzell de dimonis, uns més coneguts i altres menys, tal com els recull el Diccionari Infernal de Collin de Plancy, on arriba a citar fins a 69 dimonis. El ponent va aprofitar els dibuixos d’aquest llibre per fer-nos veure les diferents tipologies de dimonis.

Una xerrada ben instructiva que ens va intentar fer entendre com aquests éssers poden ajudar a la ciència.