En el cicle “els divendres parlem” del dia 1 de març es presentà la conferència “el Vulcanisme a la Garrotxa” i el diumenge 3 de març es realitzà una sortida al camp volcànic de la Garrotxa visitant el volcà Montsacopa, les tres colades de Sant Joan les Fonts, el cingle basàltic de Fontfreda i el de Castefollit de la Roca, ambdues activitats a càrrrec de Salvador Sarquella, biòleg.
La conferència s´organitzà en tres apartats: escala global, escala local i escala geoquímica.
L´escola global permeté justificar el vulcanisme a la Terra i a la zona de la Garrotxa, l´escala local possibilità l´apropament a la zona per identificar-hi les estructures volcàniques i els tipus de vulcanisme i l´escala geoquímica raonà el comportament del magma en el camp volcànic de la Garrotxa.
Escala global: s´inicià presentant la teoria de la Deriva continental d´Alfred Wegener i la teoria de la Tectònica de plaques amb els arguments que han possibilitat l´avenç científic. Continuà amb l´explicació de com l´energia interna ha condicionat, i condiciona, l´activitat terrestre, mostrant el moment actual d´aquesta activitat a partir de les plaques tectòniques. Per a poder situar en el temps l´evolució de les plaques tectòniques i els processos més característics i propers a la zona volcànica des de fa 200 milions d´anys, es presentà la cronologia geològica, especialment la dels processos de l´orogènia alpina.
Es féu un incís en els sismes que han afectat Catalunya i la relació amb el vulcanisme, justificant que el vulcanisme està associat a la sismicitat i que aquesta es pot manifestar sense vulcanisme.
A l´Escala local es presentaren els següents aspectes del vulcanisme gironí i en particular els de la Garrotxa: causes, tipus, cronologies, distribució geogràfica, mecanismes eruptius, productes volcànics, dinàmiques i efectes geològics de les colades, tossols, bufadors, blisters i una aproximació geològica a les zones que es visitaran en la propera sortida.
Escala geoquímica: es justificà com els paràmetres físics del magma –composició, temperatura i contingut en gasos- condicionen el seu comportament i la formació de les diferents roques i estructures magmàtiques, des d´un punt de vista general i també en la zona de la Garrotxa.
Com a epíleg s´exposaren aspectes del què representa per la humanitat conviure amb el risc, especialment amb el risc volcànic, fent èmfasi amb la perillositat, la predicció, la previsió i la prevenció.
Sortida de camp
En aquesta sortida es realitzaren les següents parades :
Volcà Montsacopa : mentre anàvem pujant cap a la part de més altitud del volcà, que és a on està situat el cràter, s´observà els diferents tipus de materials emesos durant l´erupció, comentant la seva tipologia i la seqüència d´emisió. Arribats a dalt del cràter s´explicaren els mecanismes eruptius d´aquest volcà i la seva cronologia. Des d´aquesta magnífica talaia natural sobre la ciutat d´Olot, els seus entorns i l´Alta Garrotxa, es situaren les serres, els diferents volcans i els diferents circuïts que seguiren les colades de lava fins a Sant Joan les Fonts.
Amb autocar ens desplaçàrem fins a Sant Joan les Fonts.
Ruta de les Tres Colades : arribats a la zona del Molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, des de sobre la resclosa que hi ha en el riu Fluvià, s´observàren les tres colades i s´explicà la seva procedència, cronologies, les diferents estructures que presenta la roca basàltica i com evoluciona sotmesa a la meteorització i erosió.
Cingle basàltic de Fontfreda : caminant durant 30 minuts des de la parada anterior, per un bonic camí lateral a la riba dreta de la riera de Bianya, poguérem observar detalls de la colada de lava. Arribats al cingle basàltic de Fontfreda, comentàrem l´origen i la cronologia de la colada de lava, la relacionàrem amb la tercera colada del Molí Fondo i observàrem les diferents estructures de la roca basàltica.
Cingle basàltic de Castellfollit : ens desplaçàrem amb autocar fins al peu de la cinglera de Castefollit de la Roca, entre el riu Fluvià i el Turonell. Aquest indret és ideal per explicar la colada de lava que circulà pel Turonell i la que circulà pel Fluvià i els barratges que provocàren en els dos cursos d´aigua, primer barrant les aigües del Fluvià i després les del Turonell. Les dues colades queden ben evidents en el cingle després de l´erosió que han provocat els dos rius. Relacionàrem aquestes dues colades amb les de Sant Joan les Fonts, situàrem la seva cronologia i observàrem les diferents estructures de les roques basàltiques del cingle.
