Divendres dia 5 va tenir lloc la conferència que vam demanar al doctor Joan Bosch, professor de la UdG. El títol era “El Barroc a Catalunya”. El doctor Bosch ens va fer una magnífica aproximació a aquest món del Barroc, una mica oblidat i una mica menystingut. Va anar desgranant les causes d’aquest desconeixement i va destacar sobretot la coincidència amb un període de la història de Catalunya que no va ser objecte d’admiració per part dels estudiosos dels segles XIX-XX pel fet de representar una etapa de crisi. I d’altra banda l’allunyament del poder polític tallava o disminuïa una font de mecenatge i van ser poques les obres vinculades amb el poder polític. El barroc català va ser eminentment religiós, el poder religiós va ser l’únic que es va mantenir. Un poder religiós que va tenir el suport de cofraries, gremis i artesans que van sufragar una gran quantitat d’obra religiosa, sobretot retaules. Aquesta circumstància, l’element religiós del barroc català, va ser la causa que se’n perdés una gran quantitat (el doctor Bosch ens ha il·lustrat amb imatges que es conserven d’inicis del segle XX del patrimoni perdut) a causa de la ingent destrucció durant els inicis de la Guerra Civil. Molts retaules i imatges van desaparèixer a rel dels incendis provocats pel sentiment anticlerical i han modificat radicalment l’aspecte i decoració dels temples actuals.
Un altre aspecte a destacar va ser la qualitat i bona tècnica de les obres que reflectien l’expertesa dels seus autors. Que no podem anomenar artistes sinó artesans malgrat que al final del període alguns (Antoni de Viladomat…) ja se’n consideressin. La majoria eren artesans, que treballaven en tallers i que es repartien totes les fases del procés: tallador, pintor, daurador…
Una conferència llarga i exhaustiva que podia haver continuat encara molta estona i que va servir per posar en valor el Barroc a Catalunya. Un art abundant (encara que posteriorment molt destruït), un art de qualitat, un art religiós, un art allunyat del poder polític però que reflecteix la creixent força econòmica del país, sobretot a les ciutats i viles.
Una magnífica conferència. Gràcies, professor Bosch!
Relacionada amb la conferència que ens havia fet el dia anterior el professor Joan Bosch, el dissabte 6 d’abril vam fer una sortida a Manresa amb l’objectiu principal de visitar-hi el Museu del Barroc, que s’hi ha inaugurat el febrer d’aquest any.
Una trentena de persones ens vam reunir a les nou del matí a la parada d’autobusos del centre de Banyoles per agafar l’autocar que ens duria a la capital del Bages. Prop de les onze érem a les portes del museu, instal·lat en un sector de l’antic col·legi de Sant Ignasi. Una guia de l’equipament ens va acompanyar en la visita que hi vam fer. Hi vam poder veure la interessant mostra de peces d’art barroc que conté (talles, pintures, escultures, ceràmiques…), tant de caràcter religiós com de l’àmbit civil, majoritàriament obres d’artistes catalans, com ara el pintor Antoni Viladomat.
Un cop vist el museu, ens vam adreçar al Centre d’Interpretació del carrer del Balç, un espai museïtzat, situat en les dependències d’un antiga casa senyorial, que ens va permetre conèixer una mica com era la vida dels manresans de l’època medieval mitjançant un muntatge multimèdia i una passejada guiada per l’estret carrer del Balç.
En acabat, vam disposar d’unes hores lliures per poder anar a dinar i descobrir, cadascú pel seu costat, més detalls sobre Manresa, tot observant en especial els nombrosos edificis modernistes que hi ha a la ciutat.
A les cinc de la tarda ens vam reunir novament, ara a les portes de la Col·legiata Basílica de Santa Maria, coneguda popularment com la Seu, per fer-hi una altra visita guiada. Aquí, d’entrada, vam quedar impressionats per la grandiositat d’aquest edifici religiós, el més emblemàtic del gòtic religiós manresà. Està declarat bé cultural d’interès nacional i la seva nau és la segona més ampla de Catalunya, després de la de la catedral de Girona. La guia ens va anar explicant la història de la Seu d’una forma amena i amb molt de detall i ens va mostrar, entre d’altres, el Frontal Florentí (un brodat del s. XIV), diversos retaules gòtics, la cripta barroca i el baptisteri neogòtic.
Un cop enllestida la visita a la Seu, vam contemplar l’esplèndida panoràmica que s’ofereix des del lloc enlairat on està situada la basílica, el Puig Cardener, i vam baixar fins a la riba del riu Cardener on ens esperava l’autocar que ens tornaria a Banyoles, on vam arribar al voltant de les vuit del vespre.
