El diumenge 12 de febrer de 2023 fem la quarta sortida del curs 2022-23, avui pel municipi de Cornellà del Terri. Gairebé una seixantena de persones ens reunim al veïnat de Prades, per anar en primer lloc fins al mas Geli, on en Jaume Figueras, que havia estat alcalde de Cornellà, ens presenta en Galderic Geli i altres membres de la família, que ens acompanyaran a veure la capella de Sant Miquel, que té unes pintures murals ben conservades de meitats del segle XIX. Tot seguit accedim a la sala noble de la casa pairal, on podem veure diversos elements de mobiliari i decoratius. En Rafel Ponsatí ens hi remarca la fornícula amb una imatge de la Mare de Déu del Roser, del segle XVIII, i les inscripcions a les llindes de les portes de les estances, en especial una amb l’escut dels Geli, representat per una massa de gel. En Josep M. Casellas ens parla amb detall de les diferents característiques arquitectòniques de la masia i en Josep Callís dels antecedents ibèrics i romans dels entorns i de les troballes que s’hi han fet, com ara unes àmfores romanes.

Deixem mas Geli i ens aturem a l’era de can Peret Galí. En Josep M. Casellas ens en diu que és una masia singular, malgrat que alterada per la divisió en les dues cases que podem veure actualment: can Peret Galí i can Pigem, feta per donar cabuda a dues famílies de masovers quan els propietaris de la casa original, anomenada can Roure, la van abandonar. Hi podem admirar la portalada, una de les més boniques del Pla de l’Estany. En Rafel Ponsatí hi destaca l’escut del s. XVI (1586), on consta el nom Micel Cadavall, un altre antic propietari.

Reprenem camí i passem pel costat del mas Illa per acostar-nos a la riba del Terri, on ens parem a contemplar la font i el rentador que tenim a l’esquerra, abans de creuar el riu. Fem una breu aturada en el trencall del veïnat de Querol per observar el nucli de Santa Llogaia del Terri, un conjunt bonic i harmònic vist des d’on ens trobem.

Ja a Querol, comentem diversos detalls i curiositats sobre les edificacions que hi ha. En Rafel, a banda de dir-nos que el nom del veïnat vindria de “quer”, ens hi remarca un antic forn de pa convertit en finestra, i també ens fa un comentari lingüístic sobre el nom d’un habitatge a la vora del qual hem passat fa uns moments, el mas Sala, que rep diferents denominacions: mas Massala, can Massala, Massala, un fenomen de repetició força freqüent.

Continuem el recorregut per anar cap al camí de les Serres. Abans de la pujada final que ens hi acostarà, en Carles Puncernau ens fa aturar en l’indret precís on passen les vies del TGV soterrades. Ja al camí de les Serres, en Salvador Sarquella ens explica que la serra de Medinyà, on ens trobem, és la partió d’aigües de la riera de la Farga i el riu Terri. Aquest camí, en època romana, era el principal d’aquestes contrades. Tot avançant-hi en direcció nord, anem observant les panoràmiques que se’ns van obrint a totes bandes. Quan arribem al bosc de cal Soldat, el travessem i ens aturem prop de la casa a provar d’encertar entre tots el nom de les muntanyes que veiem des d’aquí, en especial les del Pirineu i la Garrotxa, malgrat que la boirina no ens les deixi precisar bé del tot.

Comencem una lleugera baixada i ens aturem a can Fabrica, on ens esperen els seus propietaris, en Ramon i la Marta, que ens explicaran la seva experiència com a iniciadors de l’agroturisme a la comarca. En Ramon també ens llegeix un passatge (publicat en el llibre Tren correu 1104, de Joan Ventura) que narra l’estada del guerriller anarquista Quico Sabaté a la pallissa d’aquest mas el 3 de gener de 1960, dos dies abans que la guàrdia civil l’abatés a Sant Celoni. Ens acomiadem d’en Ramon i la Marta no sense agrair-los la bona feina que van fer, juntament amb altres veïns dels voltants, els anys abans de la construcció del TGV. Van proposar un traçat amb túnels i viaductes per evitar l’impacte ambiental i visual, alternatiu al descobert que es projectava. La seva persistència va servir perquè es modifiqués el projecte i el tren acabés passant soterrat per la comarca.

Continuem davallant fins a trobar una altra carretera que baixa de les Serres i que ens servirà per arribar fins a Santa Llogaia del Terri. A dins de l’església, en Josep Callís ens farà una explicació detallada sobre aquest edifici religiós, la casa que té adossada (actualment en obres) que té una sala medieval a l’interior, i el conjunt d’habitatges del veïnat, en bona part agrupat al voltant de la plaça del Fort. En Josep M. Casellas remarca que aquesta església té el mèrit d’haver pogut conservar l’estil barroc. Moltes altres han estat repicades i se n’han perdut aquestes característiques. En Rafel esmenta la devoció que tenen en aquesta parròquia a sant Galderic (o Galdric), que podem veure representat en una imatge de fusta que hi ha a l’entrada i un vitrall a la façana davantera. Santa Llogaia del Terri va ser dels pocs indrets de Catalunya on es va mantenir sant Galderic com a patró dels pagesos, sense fer el canvi a sant Isidre.

Ja fora de l’església, entre en Rafel i en Josep Callís ens fan notar diverses peculiaritats de les inscripcions de la portalada, i en Josep ens sorprèn mostrant-nos una troballa feta en repicar els murs d’una casa del veïnat: una imatge incompleta de la Mare de Déu, d’alabastre, del segle XV.

Des de Santa Llogaia del Terri, fem la tornada cap a Prades on donem per acabada la sortida.