El 10 de novembre vam fer la segona sortida del curs 2024-25. En un matí de diumenge assolellat, ens vam reunir al punt habitual de Correus de Banyoles per anar cap al veïnat de Melianta del municipi de Fontcoberta. Un cop allà, vam deixar els vehicles a la plaça de la Font on ens esperaven algunes persones més fins a formar un grup d’un total de trenta-tres assistents.
Abans d’iniciar la caminada, l’Elisabet Saus va donar la benvinguda a un vell conegut de les nostres sortides: en Pere Llorens, bon coneixedor del municipi i de l’itinerari que havíem de fer aquell dia. Com a introducció, en Pere ens va mostrar un plafó informatiu on hi ha la ruta dibuixada, amb molt d’encert i originalitat, per en Joan Manel Fernández, i ens va fer un resum del recorregut. A continuació, l’Elisabet ens va explicar una llegenda relacionada amb la formació del clot de Melianta, cap on ens vam dirigir tot seguit per poder veure la font d’aquest mateix nom que hi ha.
Remuntant per un camí amb escales, vam deixar aquest espai humit i ombrívol per sortir al solell del pla de la Bruguera. Aviat vam ser a tocar del monòlit de la Pedra Dreta, situat en mig d’un camp, i la Pilar Castel ens va contar el que diu la veu popular sobre la història d’aquesta pedra.

Vam seguir camí i al cap d’una estona vam entrar a visitar el pati-taller de l’escultor Xicu Masós. En Rafel Ponsatí ens el va presentar i entre tots dos ens van anar mostrant amb detall les obres que en Xicu té exposades en la seva finca. Els materials que utilitza, la majoria trobats pels voltants o reutilitzats, són la fusta, la pedra i el ferro, sovint combinats, i hi és abundant la temàtica que fa referència als planetes i el cosmos en general. L’artista, que va definir la seva obra com “escultures metafísiques”, ens va dir que moltes de les peces que vèiem encara no estaven acabades del tot, que les solia anar completant a mesura que s’anava inspirant. En Rafel ens va mostrar també, tot comentant-lo, un mural que representa la història de Banyoles i part de la comarca.
Ens vam acomiadar d’en Xicu Masós i vam seguir ruta fins a aturar-nos un moment a veure una pedra de terme, enlairada en el marge de la carretera, que marca els límits dels municipis de Fontcoberta i Banyoles. En Pere ens hi va explicar l’anècdota d’una picabaralla en relació a l’emplaçament d’aquest indicador que van tenir-hi, en èpoques reculades, els alcaldes de les dues poblacions. Abans d’arribar al veïnat de Figueroles, la Pilar ens va mostrar la bassa que hi ha sota la carretera i ens va parlar de la importància que té la conservació d’aquests espais humits permanents per al manteniment correcte de les poblacions d’amfibis en especial.

Tot seguit vam arribar al veïnat de Figueroles i ens vam parar a contemplar la bonica panoràmica sobre el poble de Fontcoberta que es veu des d’aquí, tot remarcant les capçades de les alzines reclamadores i també les muntanyes dels voltants. A continuació ens vam enfilar al Mas Planells, on ens va rebre el seu propietari, en Xavier Ramió, que ens va explicar que la masia pertany a la seva família des de fa quatre-cents anys. En Rafel, a banda de fer-nos notar alguns detalls constructius de la casa, com ara la doble façana que té, ens va fer cinc cèntims de la història del veïnat de Figueroles, molt vinculada a la lluita remença. Jaume Ferrer de Ca l’Ericus va organitzar els pagesos remences en la primera d’aquelles guerres, la segona meitat del segle XV, i Joan Figuerola de la Torre va ser un dels signants de la Sentència de Guadalupe que va posar fi al conflicte el 1486. Ja sortint de Mas Planells, en Rafel ens va parlar dels plans de travertí que hi ha pels voltants i de la Torre de Figueroles, que veuríem una mica més endavant, actualment amb les obertures tapiades.

Ja allunyats del veïnat, en Pere ens va fer desviar per uns moments de l’itinerari per anar a veure l’esmunyedissa font de la Teula, que vam trobar a uns cent metres, situada a la part inferior del marge del camí en un punt on es creuen unes lloses. Recuperada la ruta, al cap de poca estona vam arribar al rec de Melianta que poc més avall s’ajuntarà amb el de la Palanca i formaran el riu Garrumbert, segons ens va explicar en Pere.

Abans d’entrar al poble de Fontcoberta, ens vam enfilar en direcció a uns camps per veure l’alzina reclamadora d’en Canova, més petita i malmesa que les altres dues més conegudes del municipi, la de l’Omeda i la de Puigsaguàrdia, que estan declarades Arbre Monumental. Ja a Fontcoberta, en Pere ens va fer voltar Can Pujol per poder veure des de l’exterior aquesta masia fortificada i la font, que neix a cobert i que dona nom al poble. Seguidament vam pujar fins a l’església de Sant Feliu i Sant Pere on, asseguts a fora tot gaudint del sol del migdia (o fugint-ne buscant les ombres), en Rafel ens va explicar detalls sobre el color de la pedra de la seva façana principal i de la portalada, comparant-la amb la de l’església del municipi veí de Serinyà. També ens va fer notar els rastres de l’esquerda que hi van provocar els terratrèmols de principis del segle XV (1427-28). Tot voltant l’edifici ens va mostrar els materials que s’hi van anar utilitzant en diferents etapes constructives i l’absis actual, que és del segle XVIII. Abans d’entrar a l’església, vam fer una mirada al Llorer del Cementiri, una altra planta remarcable del municipi, aquesta declarada d’Interès Local.

Vam poder veure l’interior de l’església i en Rafel ens hi va continuar explicant característiques d’aquesta construcció i alguns dels elements que hi ha, com ara la imatge de Sant Feliu, a banda de fer-nos una demostració de toc de campanes. Ens va dir que la majoria d’explicacions que ens estava fent eren tretes del llibre La parròquia de Fontcoberta, publicat l’any 2017 per en Jaume Colomer, un altre bon coneixedor del municipi.

S’estava fent molt tard i vam haver de fer la tornada cap a Melianta d’una forma més apressada. Vam parlar breument sobre la font i la bassa de la Mare de Déu de la Font quan hi vam passar pel costat i vam aturar-nos a visitar l’ermita de la Mare de Déu de la Font. Aquí vam destacar la importància de les feines de restauració per part de voluntaris del grup de recuperació de Patrimoni que s’hi han fet a l’exterior recentment.

Quan vam arribar al veïnat de la Farrés, vam comentar des de fora alguns detalls de Can Jan, actualment també seu de la Casa de la Vila, i vam contemplar dos lledoners entrellaçats que hi ha en la seva era: són els Enamorats. Passades les dues del migdia vam arribar a la plaça de la Font, on teníem els vehicles, després de deixar en Pere Llorens a la porta de casa seva i acomiadar-nos-en tot agraint-li el guiatge que ens havia fet.