El diumenge 14 de desembre de 2025 vam fer la quarta sortida del 23è cicle de Conèixer el Pla de l’Estany. Un cop reunits a Correus de Banyoles a l’hora habitual, vam repartir-nos en diversos vehicles per anar cap al municipi de Crespià, per on ens mouríem aquell matí.

Ja a l’aparcament de la plaça Major del poble, se’ns van afegir algunes persones més fins a ser un total de vint-i-cinc. Només d’arribar, també ens havia vingut a rebre el vent glaçat de primera hora del matí característic de Crespià: l’aurella, en femení, tal i com l’anomenen els crespianencs. Per sort, quan al cap de poca estona ja gaudíem d’una  panoràmica esplèndida del Fluvià des del cim de la timba, l’aire fred va desaparèixer i ens acabaria fent un dia agradable de finals de tardor. En Salvador Sarquella, mentre miràvem el riu des d’aquesta part alta del penya-segat, ens va parlar dels diferents materials geològics que hi ha a les seves ribes i ens va explicar per què en el costat on érem hi ha un estimball i en l’oposat no. En Rafel Ponsatí ens va fer un comentari sobre els diferents tipus de pins que veuríem avui, i ens va assenyalar els que teníem més propers, majoritàriament pins blancs (o bords).

La següent parada va ser a les ruïnes de Sant Bartomeu del Portell. Aquí en Rafel ens va parlar una mica de la història d’aquesta ermita, que l’any 1828 ja constava com a totalment derruïda, i ens va comentar que la construcció havia ocupat un espai molt més gran del que podem veure en l’actualitat, envaït de bardissa. En Salvador ens va fer observar que en els carreus que encara queden dempeus hi trobem dues menes de pedra: travertí i calcària. Entre tots plegats vam mirar de localitzar una pedra on hi ha gravades tres creus. La vam trobar en la part inferior central de l’absis.

Tot seguit vam continuar camí, ara de baixada, fins arribar al nivell de les aigües del Fluvià, en l’indret anomenat la Salida. Ens vam allunyar de l’aigua tot travessant el pla de les Arenes per aturar-nos a l’inici de la pujada a observar un forn de calç. En Carles Puncernau ens va fer una bona explicació sobre el funcionament d’aquests forns, que utilitzaven com a material el carbonat càlcic, abundant a la zona. D’aquesta mena de forns, que van ser una bona ajuda per a l’economia dels pagesos durant molts anys, se n’han localitzat una vuitantena a la comarca. Tot continuant la pujada, en Salvador ens va mostrar una paret del marge amb uns curiosos plecs formats per la pressió de la gran quantitat de carbonat càlcic dipositada, un material relativament tou en estar constituït per una acumulació de fragments petits de calcita.

Al cap de poca estona, vam arribar a l’entrada de la pedrera de Cal Taco (motiu d’en Joan Porxas, de Crespià). Sobre el plafó indicatiu que explica què s’ha trobat en el jaciment paleontològic d’aquesta antiga activitat extractiva que havia gestionat l’empresa Incarcal, en Salvador hi va plantar el mapa geològic de la zona i ens va fer gairebé una classe magistral de geologia, tot parlant-nos de calcàries, argiles, i també de les diferents falles que hi ha a la comarca. Seguidament, vam entrar a la pedrera i ens va  continuar explicant per què s’hi han pogut trobar tantes restes animals i vegetals fossilitzades. Aquí, la sedimentació dels petits fragments de calcita es va anar produint fa milions d’anys, en èpoques en què hi havia una gran abundància de fauna i flora. A partir de 1985, els arqueòlegs van començar a treballar en ferm en aquest jaciment i s’hi va arribar a excavar en nou zones. Les excavacions, actualment, es troben en un període entre campanyes, preparant-se per iniciar la propera. I tot parlant d’on poder veure algunes de les troballes que s’hi havien fet, vam encoratjar els assistents a fer una visita al nou Museu Arqueològic de Banyoles, inaugurat tot just feia dos dies, on n’hi ha exposada una bona representació.

Vam reprendre camí i ens vam aturar un moment a observar el que queda del rentador del Regadiu de Can Teixidor, situat en la riera de Can Noguera. En Rafel ens va continuar parlant de pins, ara de les pinasses, amb fulles i pinyes molt petites, i molt bones per treure’n fusta. Al cap de poc vam trobar un altre forn de calç, el del bosc de Ginestera. En arribar a la cruïlla dels Quatre Camins, vam prendre el que ens aniria acostant al nucli de Crespià, tot travessant aviat la riera de Can Vellana.

Ja al Portell, en una mena de collet del serrat de Can Masós, ens vam aturar a contemplar la bonica panoràmica que se’ns oferiria i tot seguit vam continuar cap al poble. Abans de trobar les primeres cases, vam acomiadar la sortida, tot desitjant-nos un bon Nadal i convidant els assistents a continuar acompanyant-nos l’any vinent en aquestes caminades de descoberta dels diferents racons de la nostra comarca.