El diumenge 6 d’abril va tenir lloc la sisena sortida del curs 2024-25 de Conèixer el Pla de l’Estany. En aquesta ocasió, no vam sortir del municipi de Banyoles. La idea era fer un recorregut de descoberta dels orígens de la ciutat. I no el vam fer sols, ens hi van acompanyar una bona colla de l’associació Amics de Besalú i el seu Comtat. En total ens vam reunir una setantena de persones que, després de fer les benvingudes corresponents i l’obsequi d’uns llibres per part del vice-president del Centre d’Estudis Comarcals, Carles Puncernau, al president dels Amics de Besalú, Joan Balateu, vam iniciar la sortida.

La primera parada va ser a la placeta dels Estudis, on en Rafel Ponsatí ens va fer una introducció general a la ciutat de Banyoles davant d’un edifici emblemàtic, el Museu Darder, que al llarg de la seva història ha allotjat des d’un convent (el dels Servites), fins a una escola o l’actual instal·lació museística. Ja seguint pel carrer de Sant Martirià (i antic camí de Besalú), en Rafel ens va fer baixar a la clotada d’un edifici en construcció on vam poder veure mostres de l’anomenada pedra de Banyoles, o travertí, i vam parlar de la formació dels recs de la ciutat. Aquell dia coincidíem amb una mitja marató i, quan vam arribar a la font de les Ànimes, en Rafel va haver de fer una explicació una mica apressada abans que els corredors no ens aconseguissin. Va parlar-nos d’una mina d’aigua antiga i va dir-nos que aquesta font, construïda o reformada el 1800, perduda i redescoberta el 1983, havia estat molt popular. Justament el seu topònim té relació amb l’antic cementiri de Banyoles que es trobava en aquest punt, ja fora muralla.

Ja enfilant la pujada cap al puig de Sant Martirià, vam fer una breu aturada per comentar més detalls sobre les pedres del marge del camí i la falla de l’Empordà, seguint les notes elaborades per un altre dels col·laboradors habituals en les sortides, en Salvador Sarquella, que avui no ens havia pogut acompanyar. Ja al puig, vam fer una parada llarga a la creu, col·locada els anys cinquanta del segle passat, com en d’altres pobles de la comarca, arran del pas de la Santa Missió. A banda de contemplar l’excepcional panoràmica que s’albira des d’aquest punt, amb un esment especial a les muntanyes properes: Sant Patllari, serra de Camós i d’altres de l’anomenada serralada Transversal, en Rafel també ens va explicar la llegenda d’en Morgat i la formació de l’Estany. Un altre comentari va ser sobre el Convent Vell, a les ruïnes del qual ens vam adreçar per parlar de la seva història, de les comunitats de monjos que s’hi van establir durant uns anys (com ara els Servites, abans de traslladar-se a la vila) i per acabar d’admirar les vistes, ara cap a la Mare de Déu del Mont i les muntanyes de la Garrotxa i el Pirineu, entre d’altres. També ens va parlar sobre el relleu dels voltants i les diferències entre la pedra d’Usall i la pedra de Banyoles.

Ja baixant del puig en direcció al mirador, ens vam aturar un moment per comentar més detalls, sobretot en relació a la vegetació i a un petit aflorament de margues de la vora del camí. Vam entrar i sortir del mirador, just per contemplar altre cop l’Estany, en una visió força tapada per la vegetació, i vam travessar la carretera per anar a buscar el carril bici que va de Banyoles a Melianta per baixar cap a la ciutat. Se’ns estava fent tard i vam deixar per a una altra ocasió la visita a la font de les Arcades. Tot travessant el barri de Mas Palau, ens vam acostar a l’edifici del monestir de Sant Esteve.

A la placeta del Monestir, ens hi esperava en Miquel Cuenca, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Banyoles, que ens va rebre d’una manera cordial. Abans d’accedir al recinte, en Rafel ens va fer notar uns quants detalls de la façana d’aquest antic edifici religiós i tot seguit va cedir la paraula a en Miquel que, allà mateix, ens va fer una mica d’introducció històrica al monestir, construït entre els anys 803-815, en l’actualitat sense ús religiós, però que s’havia regit per la regla de Sant Benet.

Ja a l’ombra del claustre, en Miquel ens va seguir explicant la història del monestir i ens va remarcar els quatre elements principals que el composen: el claustre, l’església, l’arqueta de Sant Martirià i el retaule de la Mare de Déu de l’Escala, aquests dos darrers del segle XV i que han sobreviscut miraculosament fins als nostres dies. Tot seguit ens vam encabir com vam poder per contemplar l’arqueta mentre escoltàvem els detalls que ens explicava en Miquel sobre aquesta gran mostra de l’orfebreria gòtica i la importància de les relíquies que conté. També ens va parlar del robatori que va patir l’any 1980 i dels problemes i vicissituds que ha comportat la recuperació de les peces que la composaven, algunes encara pendents de localitzar. S’havia pogut salvar durant la guerra civil (la van amagar), però no del robatori.

Ja dins de l’església, en Miquel en va destacar l’amplada de la construcció, les intervencions maldestres que s’hi han fet al llarg dels anys i la destrucció dels elements interiors (sobretot els anys 1835 i 1936) motiu pel qual la nau està pràcticament despullada. Tot seguit ens vam dedicar una bona estona a contemplar el retaule de la Mare de Déu de l’Escala, fet pel pintor Joan Antigó. En Miquel, a banda de fer-nos-en notar força detalls, ens va recomanar el llibre de Pere Freixes i Roser Juanola sobre aquesta peça excepcional que s’ha editat recentment. El retaule va poder ser salvat durant la guerra civil perquè es va guardar desmuntat en diverses cases i l’ajuntament.

Abans de deixar el recinte del monestir, en Miquel encara ens va parlar d’un altre element interessant que conté: l’orgue del 1758. Actualment en un estat precari de conservació i fora del seu emplaçament original, també va poder sobreviure a la guerra civil, segons algunes versions gràcies a la intervenció dels germans Saderra, músics i compositors de sardanes, que van convèncer els milicians que el volien destruir que aquell instrument també serviria per amenitzar ballades, a banda de l’únic ús religiós que li atribuïen.

Després d’acomiadar-nos d’en Miquel Cuenca tot agraint-li les explicacions que ens havia fet, vam enfilar el carrer Nou per arribar-nos a l’església de Santa Maria dels Turers. Des de la façana lateral, en Rafel ens va comentar detalls de la seva porta gòtica, amb unes pintures en un estat força precari, i les diferències entre la pedra del pla d’Usall de la portalada i la de Banyoles en la paret que es podien apreciar. Ens va indicar que aquesta porta també ha sofert un canvi d’emplaçament.

Ja dins de l’església, des de l’altar estant, vam contemplar els vitralls col·locats després de la guerra civil sota la direcció de l’arquitecte Figueres, el cor del segle XVI i el conjunt de la nau gòtica. Novament a l’exterior, vam mirar la façana principal actual, amb el campanar de cadireta i el cancell del segle XIX. L’Antoni Torres ens va acabar de comentar alguns detalls estilístics i constructius més d’aquest edifici religiós. Ja eren quarts de dues del migdia i vam donar per acabada la sortida en aquest punt, tot acomiadant-nos dels Amics de Besalú, i emplaçant-nos a repetir aquest intercanvi de sortides i activitats entre les dues entitats en anys successius.