Conferència a càrrec de Carles Puncernau, vicepresident del CECB i president d’Astrobanyoles, agrupació d’astronomia i ciència del Pla de l’Estany.
La telegrafia òptica va representar una gran millora en la forma de comunicar-se a distància, especialment, des del punt de vista de la rapidesa en que es distribuia la informació. Es va iniciar a finals del segle XVIII a França, i es va escampar ràpidament per Europa. A Espanya també es va promoure però les incerteses polítiques no van permetre el seu desenvolupament fins el 1844. Malauradament el telègraf amb fil, inventat per Morse, va aparèixer el 1842, com una gran millora.
A Espanya es van desenvolupar diversos sistemes per enviar les senyals òptiques, triomfant el mètode de Mathé. Hi havia dues línies bàsiques, segons el seu ús, la civil i la militar. La primera es va tancar el 1853 i la segona el 1875, degut a l’existència de les guerres carlines.
Es citaran les principals torres de la província de Girona destacant les de la comarca de la Garrotxa i el Pla del’Estany.
Com conclusió caldria remarcar la bona situació de totes les torres, són uns miradors panoràmics ideals que caldria mantenir i recuperar, com patrimoni i testimoni que són de la nostra cultura.
