Els dies 24 i 25 de maig va tenir lloc la sortida de fi de curs del segon cicle del curs d’història de Catalunya. Aquesta sortida va consistir en una visita al Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà, i als Palau dels Papes, a Avinyó.
El Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà és un palau fortificat d’estil gòtic, que es va construir a finals del segle XIII pel rei Jaume II de Mallorca. Està situat dalt d’un turó (el Puig del Rei) al sud de la ciutat de Perpinyà. Voltat d’un fossat de dimensions considerables, està flanquejat per quatre torres als quatre angles i dues torres laterals que s’hi van afegir posteriorment. A la façana oest s’hi alça la torre de l’homenatge. A la façana est hi ha dues capelles sobreposades, la de la Santa Creu (del rei) i la de Santa Maria Magdalena (de la reina). Va ser la residència dels reis de Mallorca i és una de les mostres més notables de l’arquitectura civil gòtica catalana. Tot i que no es va poder accedir a l’interior de la capella de Santa Maria Magdalena, que està en restauració, la visita al conjunt del Palau va ser molt interessant i va permetre arrodonir el coneixement de la història del regne de Mallorca creat pel testament de Jaume I el Conqueridor.
Després de visitar el Palau dels Reis de Mallorca, els participants a la sortida es van traslladar a Avinyó i van dedicar la tarda a visitar la ciutat: la plaça de l’Horloge, centre neuràlgic de la ciutat, amb l’ajuntament i el teatre; la rue des Teinturiers, un carrer amb molta personalitat, amb cases del segle XVI i la capella dels Cordeliers; la catedral, Notre Dame des Doms (que estava tancada, però); les esglésies gòtiques de Saint Pierre, Saint Didier, Saint Agricole, etc.; i, evidentment, el Pont d’Avinyó, un pont sobre el Roine construït al segle XII, que conserva quatre de les vint-i-dues arcades que tenia originàriament.
L’endemà, diumenge, es va fer una visita del Palau dels Papes, una notable construcció gòtica que és a la vegada fortalesa i palau. És un conjunt d’edificis de dimensions considerables, de més de 15.000 m2. Es va construir sobre un aflorament rocós natural al nord d’Avinyó, per damunt del riu Roina, on hi havia el vell palau episcopal dels bisbes d’Avinyó. S’hi poden distingir clarament dues fases constructives, el Palau Antic (Palais Vieux), edificat en temps del papa Benet XII (1339) i el Palau Nou (Palais Neuf), que va fer erigir el papa Climent VI. El Palau Antic, centrat en un claustre, és molt fortificat per assegurar-ne la defensa i té quatre torres. El palau es va anar ampliant amb una noves torres, una gran capella, un pati principal i altres edificis. La decoració interior és de dos artistes de l’època, el sienès Simone Martini i el seu deixeble Matteo Giovannetti.
El Palau dels Papes va ser la seu de l’Església catòlica des de 1305, quan s’hi va instal·lar el papa Climent V fins al 1377 quan el papa Gregori XI va abandonar Avinyó per traslladar a Roma. Poc temps després es va produir el Cisma d’Occident i un dels dos papes, Climent VII, va tornar a instal·lar-se a Avinyó. El va succeir l’aragonès Benet XIII que va residir a Avinyó fins que es va haver de refugiar a Peníscola el 1408. Quan va deixar de ser residència papal, l’edifici es va anar deteriorant. Segles després, durant la Revolució Francesa, va deixar de ser possessió papal i va sofrir un terrible saqueig. Més tard va fer funcions de caserna i de presó. A primers del segle XX es va convertir en museu i es va anar restaurant. Actualment és un centre de convencions i acull nombroses exposicions. Amb uns 600.000 visitants per any, és un dels monuments més visitats de França.
Van participar a aquesta sortida 39 persones.
Amb aquesta sortida es tanca el segon cicle del curs d’història de Catalunya, que s’ha dedicat a l’edat mitjana. El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles vol agrair públicament la col·laboració dels conferenciants (Lluís To, Guerau Palmada, Dolors Bramon i Rosa Lluch) i de les persones que han intervingut en les diverses visites guiades que s’han dut a terme (Núria Batllem, Sònia Masmartí, Eva Solanes, Maite Vilallonga, Josep Lluís Òdena, P. Jesús M. Oliver, Josep M. Grau, etc.). Volem agrair també la resposta positiva de tots els participants als curs: la mitjana de 80 persones assistint a les conferències i de 50 persones participant a les sortides evidencia ben clarament la bona acollida del curs. El proper mes d’octubre començarà el tercer cicle, dedicat a la història moderna. El programa concret i les dates de les conferències i les sortides s’anunciarà el proper mes de setembre.