El divendres 13 de febrer va tenir lloc una conferència sobre l’edat moderna al Pla de l’Estany, a càrrec de Josep Grabuleda, arxiver municipal de Banyoles. El conferenciant va començar parlant dels aspectes demogràfics i econòmics. En aquests segles, la demografia de la comarca va passar de l’estancament (segles XVI-XVII) al creixement (segle XVIII). Es va començar a produir un major creixement demogràfic de Banyoles en relació a les altres localitats de la comarca, tot i que Cornellà del Terri i Crespià van experimentar també un cert creixement. Des del punt de vista econòmic, la majoria de la població dels pobles de la comarca es dedicava a l’agricultura (boscos, olivera vinya i ramaderia a les zones muntanyoses, cereals a les planes centrals), mentre que a Banyoles dominaven els oficis artesans.
Des del punt de vista administratiu, els pobles de la comarca actual es dividien entre les sotsvegueries de Girona i de Besalú. Hi havien també diverses jurisdiccions senyorials, com la baronia de Vilademuls o la del bisbe de Girona, a més, evidentment, de la de l’abat de Sant Esteve de Banyoles. Amb aquesta estructura tan complexa, sovint es plantejaven conflictes jurisdiccionals, en una societat dominada pel que els historiadors anomenen la violència barroca, de la qual el conferenciant va esmentar diversos exemples, com l’atemptat que va causar la mort de l’abat Antoni de Cartellà o la utilització partidista del fenomen del bandolerisme per part dels abats del monestir. Aquest clima de violència generalitzada es relacionava també una una situació bèl·lica continuada (guerres constans, va dir el conferenciant), la qual cosa volia dir presència i allotjament de tropes, ràtzies i saquejos i, en definitiva, patiment de la població civil.
Al final de la conferència es va fer referència a les destruccions patides per les esglésies i les reconstruccions realitzades al segle XVIII en estil barroc, vigent en aquells anys, com és el cas de les esglésies d’Orfes, Galliners i del mateix monestir de Sant Esteve. L’assistència va ser d’unes 70 persones.
El diumenge 15 de febrer va tenir la sortida corresponent a aquesta conferència, que va consistir en una visita al castell de Sant Ferran, de Figueres, una gran fortalesa militar construïda al segle XVIII per frenar possibles invasions des de França. Actualment està gestionat per un consorci entre el Ministeri de Defensa, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres. La visita va consistir en un recorregut amb vehicles tot terreny al voltant dels fossats i les obres exteriors de la fortalesa, incloent l’accés al túnels de les contramines, i també, amb una embarcació tipus zodiac, als dipòsits d’aigua subterranis. L’assistència va ser d’unes 50 persones.
Amb la conferència de Josep Grabuleda i la visita al castell de Sant Ferran, va finalitzar el tercer cicle del curs d’història de Catalunya. El divendres dia 13 de març comença el quart cicle, dedicat als segles XIX i XX, amb una conferència sobre el segle XIX a Catalunya, a càrrec de Genís Barnosell. La sortida corresponent a aquesta conferència, el 15 de març, consistirà en una visita a la colònia Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló) i al Museu del Ter, a Manlleu.
