El divendres 14 de març va tenir lloc una nova conferència del curs d’història de Catalunya, aquest cop sobre el segle XIX a Catalunya, a càrrec de Genís Barnosell. El conferenciant va centrar la seva exposició en tres punts bàsics:
En primer lloc, va explicar que els anys que van de 1808 a 1874 són d’una història política complexa i agitada. Comencen amb un conflicte bèl·lic, la guerra del Francès i continuen amb més guerres, les guerres carlines, totes elles d’una gran violència i ferocitat. Es va produir la pèrdua de pràcticament tot l’imperi colonial, es va formular una nova justificació del poder basada en la nació i es van posar les bases d’un nou estat liberal, centralista i uniformista.
En segon lloc, el notable creixement econòmic que es va produir a Catalunya, malgrat aquesta inestabilitat política. Va ser un creixement basat en la revolució industrial, fonamentalment centrada en la indústria tèxtil cotonera. I paral·lelament, es va formar un moviment sindical molt potent.
A partir d’aquestes premisses, el conferenciant va analitzar la relació entre Catalunya i Espanya. En aquests anys, les classes dirigents catalanes van protagonizar un assaig de ser plenament espanyoles sense deixar de ser catalanes, amb dues idees clau: el record de la situació anterior a 1714, quan Catalunya era un estat, i la reivindicació que tots els espanyols siguin tractats en peu d’igualtat, reivindicació que s’explica pel fet d’haver passat tot el segle XVIII en una situació de país ocupat.
El conferenciant va explicar també el moviment de la Renaixença, que va desvincular del futur catalanisme, i va analitzar la sitació de diglòssia que vivia la societat catalana, una diglòssia especial perquè no va ser temporal i va conviure amb la consciència que el català no era un patois, i per tant destinat a ser substituït per una altra llengua, en aquest cas el castellà, sinó una llengua que tenia tot el dret a ser considerada com a tal, entre altres coses perquè havia estat una llengua d’estat. Aquest intent de ser espanyols sense deixar de ser catalans no va ser comprès ni acceptat per Espanya i és el que explica el naixement del catalanisme polític, en anys posteriors. L’assistència a la conferència va ser de 60 persones.
El diumenge següent, 15 de març, va tenir la sortida corresponent a aquesta conferència, que va consistir en una visita al Museu Industrial del Ter i a la colònia de Borgonyà.
El Museu del Ter, situat al costat del riu, en el recinte de l’antiga fàbrica Sanglas, és un testimoni de la vitalitat industrial de la zona del Ter mitjà, bàsicament en la indústria tèxtil, i permet fer-se una idea del procés d’industrialització a aquestes terres de la Catalunya interior. A través de màquines i maquetes es pot veure el procés de transformació del cotó en fil i el canvi que la industrialització de la zona va representar per la societat. Estava prevista contemplar la posada en funcionament d’una turbina, una de les més antigues del Ter, per veure com l’energia hidràulica que genera la força de l’aigua, mitjançant un sistema de trasmissió mecànica que es coneix amb el nom d’embarrats, posa en marxa les màquines de la filatura. Però en les darreres pluges es va esfondrar el canal d’aigua i per tant la turbina no funcionava.
Després de visitar el Museu, es va anar a visitar la colònia industrial de Borgonyà, que pertany al municipi de Sant Vicenç de Torelló. Va ser construïda el 1895 per l’empresa escocesa Coats que pocs anys després es va associar amb els Fabra i van formar l’empresa Fabra i Coats, que va ser una gran empresa tèxtil. La fàbrica de Borgonyà era enorme, amb un miler de treballadors i una producció que superava els 60.000 quilos de fil a la setmana. Tot i ser d’origen escocès, era coneguda com els anglesos. És d’un urbanisme funcional, amb habitatges unifamiliars, una jerarquia social molt ben delimitada i edificis públics (escola, església, cooperativa, teatre, camps d’esports). Com la resta de colònies, el paternalisme de l’empresa era una manera de tenir un control social dels treballadors.
Després de dinar, i abans de tornar a Banyoles, es va visitar el santuari de la Gleva on, a més de contemplar la majestuosa construcció barroca, es va recordar la figura de Mn. Jacint Verdaguer. Una de les participants a la sortida, la Rosa Planella, va explicar a grans trets la vida, l’obra i la relació amb Banyoles de mossèn Cinto i, amb la col·laboració de Roser Masgrau i Quima Bisbe, va llegir fragments de la seva obra.. L’assistència a la sortida va ser de 41 persones.
