El divendres 14 de novembre de 2014 va tenir lloc la segona conferència del tercer cicle d’història de Catalunya dedicada, en aquesta ocasió, als aspectes artístics del segles XVI, XVII i XVIII a Catalunya. La conferència va anar a càrrec del professor Joaquim Garriga, catedràtic d’història de l’art modern de la Universitat de Girona. El professor Garriga va partir de l’aparició de l’humanisme, que va provocar una nova valoració de l’antiguitat greco-llatina, i va explicar la importància del tractament de la perspectiva en la pintura i el valor que pren la figura humana en les representacions pictòriques. Les noves idees que van néixer a Itàlia es van difondre arreu gràcies a la imprenta i als gravats. A Catalunya les noves idees també hi van arribar, però les obres artístiques que s’hi van produir van ser més discretes, perquè no hi havia grans centres de poders i els clients són eren parròquies, comunitats religioses, gremis, confraries, etc. En la segona part de la seva conferència, el professor Garriga va centrar l’atenció en l’arquitectura: va analitzar el cas de la catedral de Girona i va fer veure com el model es va anar repetint en altres esglésies arreu de Catalunya: Reus, Arenys de Munt, Valls, Terrassa, Riudoms, Calaf, etc. Va parlar també d’edificis civils, com el Palau de la Generalitat, fent veure com es va mantenir un estil amb elements gòtics, per remarcar l’antiguitat de la institució. El conferenciant va il·lustrar les seves explicacions amb la projecció de nombroses imatges. L’assistència va ser de 65 persones.
L’endemà, 15 de novembre, va tenir lloc una sortida a Barcelona, per veure alguns dels edificis més representatius del Renaixement i el barroc. Va ser una visita guiada per l’arquitecte Jeroni Moner. L’itinerari va començar a la Casa de l’Ardiaca, amb un petit claustre centrat per una font gòtica, el Palau del Lloctinent, amb el excepcional sostre de fusta tallada, i la façana del Palau de la Generalitat, evocadora del Palau Farnese de Roma. A continuació, els participants a la sortida es van traslladar a la tranquil·la placeta de Sant Felip, on, acollits pel filipó P. Llonell, van tenir l’ocasió de visitar l’església de Sant Felip Neri, del segle XVIII, un edifici representatiu del barroc català. Després es va visitar el pati de la Biblioteca de Catalunya, amb la creu del segle XVII sobre una columna salomònica. L’itinerari va continuar a la Casa de la Caritat, l’església de Betlem, la gran església barroca de Barcelona, i el Palau de la Virreina, construït entre 1772 i 1778, amb un estil ple d’ornamentacions barroques.
