Aquest és el títol de la conferència de la professora Rosa Lluch, que va tenir lloc el divendres dia 20 de desembre de 2014, dins del curs d’història de Catalunya organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.
La professora Lluch va començar la seva conferència definint què era un mas, element clau per entendre el camp català, i va explicar la importància que teninen a l’època medieval. Va explicar també el procés de feudalització de la societat i l’existència de les senyories feudals territorials a tot el territori de la Catalunya Vella. No hi van faltar les referències al Pla de l’Estany, que era un territori eminentment rural i sotmès a una gran diversitat de senyories. Després va explicar les característiques de la condició pagesa a la Catalunya Vella, amb el contracte emfitèutic i les servituds feudals. La major part dels camperols del Pla de l’Estany eren pagesos de remença, és a dir, serfs, persones sense llibertat per abandonar la terra, i estaven sotmesos als mals usos, que va enumerar i explicar. En la part final de la onferència, la professora Rosa Lluch va fer referència al clima de malestar que, cap a finals del segle XIV, es va estendre entre els remences, que volien ser lliures. Després de valorar negativament les fluctuacions de la política filoremensa dels reis de la Corona d’Aragó, va esmentar l’esclat de les guerres remences al segle XV i va acabar la seva exposoció amb la sentència arbitral de Guadalupe, de 1486. L’assistència va ser de 73 persones
Aquesta conferència es va complementar amb una visita guiada a l’exposició La Girona medieval, el diumenge dia 22 de desembre de 2014. Aquesta exposició es localitza en tres espais: la sala d’exposicions del Museu d’Història de Girona, la sala d’exposicions del Museu d’Història dels Jueus, i el claustre del monestir de Sant Daniel. Només es van visitar els dos primers, perquè el claustre de Sant Daniel estava tancat aquell dia. S’hi van apuntar 50 persones i, com que era aconsellable no sobrepassar la quantitat de 30 persones per grup, es van haver d’organitzar dos grups, el primer dirigit per Lluís To i el segon per Jordi Galofré.
L’exposició del Museu d’Història de Girona presenta l’evolució de la ciutat en els 700 anys que separen la Girona romana de la ciutat del segle XVI: el creixement de la ciutat, l’urbanisme medieval, les cases medievals, la societat, el poder episcopal, comtal i municipal, els aspectes artístics i la vida econòmica… És una visió molt àmplia de la identitat de la Girona medieval.
L’exposició del Museu d’Història dels Jueus posa l’èmfasi en el fet que a la Girona medieval hi van viure dues comunitats diferents, la jueva i la cristiana, amb unes relacions estretes entre elles, sovint productives i a vegades conflictives. Els jueus van tenir un espai propi dins la ciutat medieval, el call. Tot i que la intolerància va acabar amb la destrucció d’aquesta comunitat, l’exposició ens en mostra la potencialitat i és una manera molt positiva de mantenir viu el seu record. La visita a l’exposoció es va completar amb una visita al Museu d’Història dels Jueus, on es va posar l’èmfasi en les tombes jueves que s’hi exposen.