La cinquena conferència del curs ART I LLETRES AL SEGLE XX va tenir lloc divendres 15 de febrer. Va estar dedicada a la gran novel.la Mirall trencat de Mercè Rodoreda. La professora Fina Figuerola i Garreta va ser l´encarregada d´impartir la conferència.

La inicià amb una citació de l´autora sobre el seu concepte de novel.la: “Una novel.la es fa amb una gran quantitat d´intuïcions, amb una certa quantitat d´imponderables, amb agonies i resurreccions de l´ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària … tota una alquímia”.

Mirall trencat (1974) pertany a l´últim període narratiu de Mercè Rodoreda. És la història d´una nissaga de la burgesia barcelonina en què s´explica el naixement, el creixement i la davallada de tot un món familiar en el tombant del segle XIX fins a la guerra civil. La protagonista d´aquesta història és la “Teresa”, alter ego de l´escriptora.

La professora, després d´aquesta introducció, desglossà alguns dels principals aspectes narratius d´aquesta gran obra literària com són:
• La voluntat de l´autora de crear una obra tancada en què liquida tot el món descrit (moren els personatges i es destrueix la casa i el jardí).
• La voluntat de mitificar la realitat.
• La creació d´una novel.la poètica (amb molta cura pel llenguatge i l´estil).
• Una novel.la de reflexions sobre temes existencials com: la vida, la mort, la soledat i l´amor.
• El pas del temps, que és sempre passat (esplendorós i viu, més que el present)
• El temps interior, que és el que interessa a l´autora i ens dona l´evidència física que envellim.
• El record, que és l´única manera de sortir de l´angoixa del pas del temps. Tots els personatges tenen un record.
• Els records apareixen a través de dues tècniques narratives: la insinuació (sovint en forma de secret que es relata al final de la vida dels personatges i que acostuma a ser un gran amor) i la presència de l´element constant de l´existència (com el cas del personatge de la Bàrbara per Salvador Valldaura).
• Els records també apareixen a través d´elements que els desencadenen com: les flors (violetes, lilàs, flors de cirerer), un objecte (joies , com el fermall de la Teresa i la perla grisa dels seus amants, la maragda de la Sofia …) i el mirall (símbol de la novel.la).
• El mirall com a testimoni, símbol de transitorietat. Confident a la primera part de la novel.la (símbol de bellesa) i que a la segona part emmiralla la decrepitud, per això al final ja no té cap funció i es trenca. En trencar-se ja no marca el pas del temps, no reflecteix cap realitat.
• L´altra realitat del “mirall trencat” és el jardí. El jardí i les flors representen el mite de la infantesa.

Com a conclusió la professora insistí en el fet que es tracta d´una novel.la d´interiors en què el temps de fora és com si no existís, ja que el temps històric se succeeix com a rerefons, mentre que el món interior dels personatges és l´element principal.
Tota la seva anàlisi se centrà en fragments de l´obra per il.lustrar la caracterització dels fets, personatges, símbols i elements destacables.

Una magnífica dissertació, per una gran novel.la, de la qual va poder-ne gaudir el nombrós públic que omplia la sala del Darder. Ens plau molt la participació d´alumnat de batxillerat que segueix assistint a les nostres conferències.