Divendres 18 de gener, el catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes Ferran Gadea i Gambús ens oferí la 4ª conferència del curs ART I LLETRES AL SEGLE XX amb el títol de La Primera Avantguarda a la Literatura Catalana.
A mode d´introducció comentà que dins els moviments d´Avantguarda s´hi poden trobar molts corrents, alguns d´ells contradictoris, però que tots pretenien trencar amb la cultura burgesa i crear un art nou. També insistí en què “l´Avantguardisme” s´estengué al llarg del segle XX, malgrat que va anar perdent el seu caràcter agressiu i provocador.
Pel que fa a la cronologia, se centrà en “l´Avantguarda clàssica” que abraça de 1906 a 1948. Dins el període s´hi poden distingir dues etapes. La primera, de 1906 a 1924 (presidida pel cubisme), coincideix amb l´avantguarda catalana i la segona, de 1924 a 1948 (presidida pel surrealisme).
El professor se centrà en la primera etapa. Precisà que es tracta de diversos corrents plurals i que s´origina en la pintura per projectar-se posteriorment en la literatura. Els moviments d´avantguarda afecten totes les disciplines artístiques i parteixen de tres elements de principis del segle XX: l´impressionisme (primer pas de desfiguració), el pensament de Nietzsche (que qüestiona els valors de la cultura europea) i la poesia moderna simbolista (que canta el somni, la fantasia, la imaginació i trenca amb la lògica).
L´Avantguarda europea, molt condicionada per la Primera Guerra mundial, no és una fita, és un camí, un procés, una actitud vital de reacció contra l´establert.
En aquesta primera etapa s´hi distingeixen principalment tres corrents: el cubisme (1906), el futurisme (1909) i el dadaisme (1916).
Ferran Gadea il.lustrà i analitzà diverses obres significatives d´aquest període d´autors com: Paul CÉZANNE, Pablo PICASSO, George BRAQUE, Juan GRIS, Umberto BOCCIONI, Giacomo GIACOMETTI, …
També posà exemples de la literatura com el “Manifest de la literatura futurista” (1909) en què s´exalta el culte al maquinisme, la velocitat, la guerra, el militarisme i el menyspreu a la dona, i el “Manifest tècnic de la literaura futurista” (1912) en què es proposa una nova escriptura que passa per: destruir la sintaxi, utilitzar el verb en Infinitiu, abolir l´adjectiu i abolir la puntuació.
El cubisme aportà el cal.ligrama a la literatura (composició poètica que descriu plàsticament un objecte). Se n´analitzaren alguns de Guillaume APOLLINAIRE com “Il pleut”.
Pel que fa a les Avantguardes literàries catalanes se centrà en els poetes Joan SALVAT-PAPASSEIT i el seu manifest “Contra els poetes en minúscula” (1920) i Josep Mª JUNOY amb la seva “Oda a Guynèmer” (1915).
També comentà diversos cal.ligrames de Salvat com “Plànol”, “54045”, “Les formigues”, … Aquest poeta és el gran activista de l´Avantguarda, que la utilitza com a eina revolucionària i de denúncia.
Acabà la conferència amb el comentari d´un conegut sonet de J.Vicenç FOIX, en el qual el poeta posa de manifest aquesta difícil combinació artística “m´exalta el nou i m´enamora el vell”.
El professor Gadea ens oferí una magnífica lliçó que el públic agraí, un cop més, amb una nombrosa participacipació i molts aplaudiments.