El diumenge 8 d’octubre de 2023 fem la primera sortida de la temporada 2023-2024, avui pel municipi de Banyoles. Un grup de quaranta persones ens apleguem al punt de trobada habitual de Correus per fer un recorregut per l’obra construïda ubicada al Nucli Antic i als primers eixamples de l’arquitecte Jeroni Moner i Codina, en Noni. Ens hi acompanyarà en Josep Callis, també arquitecte i col·laborador seu durant els últims quinze anys.

De primer ens adrecem a la plaça Major. Davant de l’Ateneu – Centre municipal d’estudis musicals, en Josep ens parla de les façanes, reformades per en Noni. En Miquel Cuenca, regidor de Cultura de Banyoles, que també tindrem la sort que ens acompanyi en bona part del recorregut, ens obre l’espai i podem veure amb uns altres ulls l’accés a l’Auditori des de la plaça. En Josep, a l’escala, ens remarca la importància que tenia per a l’arquitecte l’entrada de llum als interiors dels edificis, i també altres detalls sobre la sala de concerts, d’una sonoritat gairebé perfecta. En sortint, comentem característiques de les façanes de dos edificis més de la plaça: Can Roca i Can Carbó, aspectes que seran recurrents en l’obra d’en Noni, com ara els badius (obertures en el pis superior, sovint amb una o més columnes rodones) o les treballades cornises (sempre en continuïtat amb els edificis veïns).

De la plaça baixem cap al carrer de Girona per visitar la casa d’en Jeroni Moner, que molt amablement ens mostrarà la seva vídua, Dolors Bramon. Hi anem accedint en grups reduïts i en Josep ens en va comentant detalls interiors, com ara l’escala i alguns elements més de la planta baixa. Reunim tot el grup al pati on continuarem les explicacions, sobretot referides als sistemes que feia servir en Noni per poder tenir llum natural en les diferents estances i el sistema de galeries de la façana posterior. Anem sortint pel que havia estat el despatx de l’arquitecte, on encara podem veure algunes de les seves maquetes.

La propera parada és a la placeta de Sant Pere i en Miquel ens obre el Molí de la Victòria, també restaurat per en Noni, perquè en puguem veure l’interior. Hi apreciem un dels altres elements definitoris de l’obra de l’arquitecte: la utilització del ferro per a les obertures, habitualment pintat amb color blau. Observem que les reixes de les finestres són fetes amb peces arrodonides i gruixudes: és per evitar que el soroll del salt d’aigua del molí se senti massa des de fora i pugui molestar els veïns. Ens arribem fins al Tint i, des de fora (no hi podem accedir perquè avui estan utilitzant la planta baixa com a vestidor dels participants en la fira Aloja), en Josep ens parla de la restauració que hi va dirigir en Noni. I saltem cap a la placeta de la Font per parlar de les façanes del Museu Arqueològic i de detalls interiors, i en destaca l’escala de cargol que puja a les oficines de la segona planta, que tampoc podrem veure perquè l’equipament està en obres. Ens parla també d’una de les cases, la número 10, can Coll. En aquesta placeta podem continuar observant que les portes de ferro fetes amb superposició de diferents malles i les línies rectes són una constant en l’obra de l’arquitecte.

D’aquí ens apropem a Can Racó, seu del Centre Excursionista de Banyoles, on ens espera en Joan Surroca, actual tresorer de l’entitat, que ens guiarà amb molta amabilitat per tot l’espai. Fem especial esment a la barana de ferro de l’escala i a les solucions que va trobar en Noni per unir els dos edificis cantoners que formen el conjunt de locals del Centre. En Joan ens fa pujar fins a la sala de dalt de tot per explicar-nos la història del sostre amb encavallades de fusta que hi ha. El va dissenyar en Jeroni Moner expressament amb aquests materials, que van fer portar de França. És un sistema de coberta lleugera ideat per no fer treballar excessivament les parets laterals, molt antigues.

En sortint, anem cap al carrer de l’Era de l’Abat. Comencem explicant la restauració d’una casa, la número 10, i acabem parlant dels dos edificis de quatre i quatre cases que va projectar de nou en Noni, tot seguint la línia d’aquesta casa antiga. Comentem que tot el conjunt (trencador en el seu moment) ha resistit bé el pas dels anys. I arribem al Monestir. En Miquel ens l’obre perquè puguem visitar la restauració que hi va dirigir l’arquitecte. Ens estem una estona voltant pel claustre, observem les portes de ferro que hi ha, i entrem a l’església, on parlem del suport que va dissenyar per sostenir el retaule de Santa Maria de l’Escala, una combinació feta amb perfils de ferro de la construcció que li dona una aparença de lleugeresa. Avui estem veient edificis que ja tenim coneguts, però amb uns altres ulls, els dels arquitectes. Sortint del Monestir, anem cap al carrer Nou, on podrem veure tres cases restaurades per en Noni en èpoques diferents, cosa que ens permetrà poder copsar una mica la seva evolució professional. Can Costa Coll i can Bosch són dues de les rehabilitacions d’habitatges més destacables que ens ha deixat.

Al carrer de Santa Maria, passem per davant de Can Bernat on en Josep ens comenta detalls de la façana, restaurada per en Noni, i la solució que va trobar per a la recuperació d’un pou comunal localitzat quan feien les obres. En el carrer de la Canal, ens aturem davant de l’entrada principal de l’Auditori. Des de fora estant, acabem d’observar diversos detalls constructius d’aquesta original obra on aplica la façana ventilada amb plaques de pedra, un sistema constructiu molt utilitzat pels arquitectes els anys noranta del segle passat.

Travessem la carretera i ens aturem darrere la parada d’autobusos per parlar de la marquesina i de l’ordenació del espai que l’envolta, també obra seva. Des de davant de l’Ajuntament, en Josep ens mostra l’edifici d’oficines i Teatre Municipal, fet també per l’arquitecte. Una construcció on dominen el metall i el vidre, realment trencadora en el seu moment, i que encara avui no passa desapercebuda. Amb les seves explicacions podem entendre els motius que van guiar l’arquitecte a l’hora de projectar-lo. Va buscar expressament el contrast, també per dignificar l’edifici proper de l’Ajuntament.

Continuem el recorregut cap a l’antiga botiga de Mobles Tarradas, on se’ns afegirà un altre arquitecte, en Pau Sarquella, que ens farà un seguit d’explicacions sobre aquest altre edifici peculiar, obra de joventut de Jeroni Moner. Fem els comentaris primer des de la part del darrere i després des de l’entrada principal, on podem observar el curiós rètol amb el nom de l’establiment format per cubs que s’il·luminaven.

Acabem la sortida al carrer de la Rambla número 30, davant de l’edifici conegut com  l’Esquinçat, un immoble que ha envellit malament, com podem constatar. És una obra reconeguda en el món de l’arquitectura, incorporada al registre d’arquitectura moderna DOCOMOMO, però les persones que l’han anat habitant al llarg dels anys no ho han sabut valorar i s’ha anat degradant.

Avui hem fet un primer tastet de l’obra que ha quedat a Banyoles de l’arquitecte Jeroni Moner, la més cèntrica. La nostra intenció per al proper any és poder veure alguns dels  habitatges de nova planta situats als eixamples del segle XX i poder entrar en alguns dels seus interiors.