El diumenge 9 d’octubre, fem la primera sortida de la temporada 2022-23, a Banyoles, amb una assistència de més de trenta persones.
Avui toca passejar-nos pels carrers de la ciutat. Sortint de correus, agafem el passatge del Rec Major en direcció al carrer de la Canal on hi ha la capelleta de la Mare de Déu de Fàtima. Seguim pel carrer de l’Abeurador on es pot veure la de la Mare de Déu de Montserrat. Agafem el carrer del Born i arribem al carrer Àngel Guimerà on hi ha una Mare de Déu del Carme. Ara baixem cap al carrer de Girona núm. 27, on en Quim Tarafa ens explica perquè el seu avantpassat hi va fer posar una capella de la Mare de Déu del Carme. Anant pel carrer de la Muralla i el carrer de la Pia Almoina arribem a la placeta de la Font, on hi ha la Mare de Déu de la Llet. Ens arribem fins a la placeta del Teatre on es pot observar la capelleta de Sant Esteve, un dels primers protomàrtirs. En la façana del Monestir, en Rafael Ponsatí ens fa adonar que sota el campanar hi ha una creu dins un escut que protegeix contra els dimonis, a sobre la porta d’entrada hi havia les figures de Sant Benet, Sant Esteve i Sant Martirià, i en les laterals de l’entrada hi té dues “C”, que podrien interpretar-se com Corpus Cristi.
En el carrer Nou 20, hi ha la capelleta de Sant Roc, advocat per fer fora la pesta. Si ens fixem bé, en el número 10, sobre un marc de porta podem veure unes estisores. Al final del carrer, en el carrer de l’Església, en la paret de la casa del davant hi ha un relleu en pedra dels sants Abdó i Senén, on cada any se celebra la Festa del Terme. Ara ja en el carrer dels Valls, hi ha una altra capelleta de la Mare de Déu del Carme, anys enrere hi resaven el rosari de l’ametlla. En Pere Vila, besavi d’en Rafel Ponsatí, és qui va construir la capelleta; una promesa per si es salvava en amagar-se al carcabà del molí, fugint dels soldats francesos.
En el Carrer Sant Antoni, trobem la capelleta de Sant Antoni de Pàdua. Baixem pel carrer Sant Martirià fins al número 26, on hi ha la capelleta d’un Sant Martirià amb barba. Al cantó mateix, en el número 28, hi ha un mosaic de la Mare de Déu del Pilar que l’habitant d’aquesta casa, que era aragonès, va col·locar en record de la seva patrona. En el carrer de la Llibertat número 26, hi ha la capelleta de Sant Alfons, figura que es va tornar a col·locar quan es va restaurar la façana. Passem pel carrer del Canat fins a la placeta del Carme, on hi ha encara una altra Mare de Déu del Carme. Passant per la plaça de les Rodes arribem fins al carrer de Guèmol 27, on hi ha la capelleta de la Mare de Déu del Remei. La Carme Angelats, que viu a la casa, ens explica tot el que recorda sobre aquesta capelleta i ens ensenya unes fotografies antigues de trobades que s’hi havien fet.
Tornem carrer avall i tombem per arribar al carrer de la Divina Pastora. Just a la cantonada en Rafael Ponsatí ens fa observar l’edifici, que és obra de Rafael Masó. Més avall hi ha la capella de la Divina Pastora. El dia de la preparació de la sortida, la senyora que viu a la casa ens va explicar que l’any 1954, quan es va casar, van restaurar la façana; va fer treure els porticons que hi havia i la nova imatge es va comprar entre tots els veïns a Olot. La rajola de la sanefa és original. A primers de setembre es resava el rosari durant nou dies seguits i desprès baixaven la imatge en processó per l’ofici; per Corpus feien una catifa de flors al carrer. En temps de guerra, la seva mare la va amagar en una pallissa i un veí, que ho va veure, la va denunciar. Van torturar-la perquè digués on era amagada i, al final del carrer, van cremar la imatge de fusta.
