L’actual regidor de cultura de l’ajuntament de Banyoles, el senyor Miquel Cuenca i Vallmajó , ens oferí la segona conferència del curs de Literatura, aquest divendres 25 d’octubre.
El títol de la seva dissertació “La música en la gran novel·la europea” respon a l’objectiu del curs de vincular la literatura amb altres formes d´expressió artística, com la música.
A partir de 10 títols d’autors europeus significatius, va iniciar un recorregut per la música del segle XIX fins al segle XX, el qual ens permet descobrir l’evolució del pensament i el llenguatge musical d’una època que ens porta a l’actualitat. Del Classicisme a l’Avantguarda, de la Primera Escola de Viena a la Segona (en què s´observa un trencament a partir del dodecafonisme i l’atonisme).
A mode d’introducció ens indicà la importància de Viena com a capital musical, així com el gran nombre d’autors jueus (vinculant-ho amb el concepte de “Bildung”, l’educació com a element de prestigi social en el procés d’emancipació dels jueus). També insistí en la valoració de la música i la literatura com a productes culturals lligats a l’ascensió de la burgesia del segle XIX i XX.
A continuació ressenyà cadascuna de les 10 novel·les, en llegí fragments i vam poder escoltar alguns moments musicals que s’hi relacionaven,
- Eduard MORIKE (1804-1875), Mozart en el seu viatge a Praga (1855)
Tracta la temàtica de la condició social del músic. Relata un dia de viatge del compositor i la seva esposa en què es posa de manifest la situació dels músics a l´Antic Règim (serfs d’un patró) i el canvi de paradigma cap a la consideració d’agents lliures.
- Franz GRILLPARZER (1791-1872), El pobre músic (1848)
Relata la vida d’un músic ambulant que toca música inaudible (escales i notes), el qual interpreta per servir el seu art, per pròpia satisfacció. La música cobra sentit per si mateixa. Ofereix una visió sagrada d’aquesta.
- Lev TOLSTOI (1829-1910), Sonata a Kreutzer (1889)
Inspirant-se en la sonata homònima per a violí i piano de Beethoven, Tolstoi ens parla del poder hipnòtic de la música, que pot trastocar l’ésser humà pel seu efecte incontrolable i que va més enllà del fet cultural.
- Romain ROLLAND (1866-1944), Jean Christophe (1904-1912)
Novel·la musical per excel·lència de la literatura europea. El protagonista és la transposició de la figura de Beethoven.
- Jakob WASSERMANN (1873-1934), L’homenet de les oques (1915)
Torna a la temàtica de la consideració social del músic que evoluciona fins a considerar-lo un semi-déu. Com si fos un mitjancer entre la realitat més mundana a la més espiritual. La música com una nova religió i el seu poder transformador.
- Franz WERFEL (1890-1945), La novel·la de l’Òpera (1929)
Reflexiona sobre Verdi en relació a Wagner.
- Vladimir KOROLENKO (1853-1921), El músic cec (1886)
Tracta sobre el nacionalisme musical i les escoles que s’alimenten de les tradicions populars, sovint reinventant-les.
- Thomas MANN (1875-1955), Doktor Faustus (1947)
Novel·la imprescindible per entendre les Avantguardes musicals. El protagonista és la transposició del músic Arnold Schoenberg, compositor avantguardista que abraçà l’atonalisme i el dodecatonisme.
- Thomas BERNHARD (1931-1989), El malaguanyat (1983)
Novel·la sobre l’amistat i el sentiment d’admiració i frustració entre deixeble i mestre, en aquest cas el virtuós intèrpret Glenn Gould i el seu condeixeble. L’estil reflecteix una tècnica d’escriptura gairebé musical.
- Herman HESSE (1877-1962), El joc de les granisses (1942)
Relat futurista ambientat l’any 2400. És una utopia musical. Plantejat com un joc musical en què la música congrega totes les arts i sabers i és presentada com un fet gairebé religiós.
Tota la nombrosa audiència va aplaudir aquesta densa i brillant exposició que el conferenciant va saber comunicar amb passió i fluïdesa, al qual agraïm la seva participació en el curs.
