El divendres 20 de maig va tenir lloc una nova conferència del curs d’història de Catalunya, aquesta vegada sobre Banyoles sobre la dictadura franquista, a càrrec de Josep Grabuleda.

El conferenciant va començar fent referència a l’ocupació de Banyoles i de la resta de la comarca per les tropes franquistes, els dies 7 i 8 de febrer de 1939, que va marcar l’inici de la dictadura franquista a Banyoles. Va parlar a continuació de l’evolució demogràfica al llarg dels anys centrals del segle XX, en els quals el creixement demogràfic es va concentrar a Banyoles mentre les zones rurals es van anar despoblant. Pel que fa l’economia, els anys inicials van estar marcats pel racionament i l’estraperlo, amb una intensa intervenció de l’estat en la vida econòmica i social. A Banyoles, les autoritats van optar per donar suport a la indústria i al creixement urbanístic, en perjudici de les activitats agrícoles. Van desaparèixer molts conreus, entre els quals el de l’all. Les dificultats inicials que va patir la indústria, en un anys d’autarquia, van donar pas, a partir de la dècada de 1960, a una activitat industrial diversificada. En aquests anys Banyoles va experimentar un creixement urbanístic important. El conferenciant va esmentar els grups d’habitatges de Sant Martirià, de Guèmol, de Santa Maria dels Turers, de Mas Palau, del Pla de l’Ametller i el barri de Canaleta.

Pel que fa als aspectes socials, el conferenciant va explicar la política de la dictadura de control de les associacions i entitats. En els anys inicials, només el Cercle de Catòlics va poder sobreviure i mantenir les seves activitats. El partits polítics i els sindicats van ser prohibits i només es va permetre el partit únic de Falange Española, amb l’alcalde com a cap local. Es van crear també els sindicats verticals, agrupats a la Central Nacional Sindicalista (CNS) com a instrument de control de la classe obrera. Tot i així va haver-hi un intent d’impulsar una mena de sindicalisme catòlic a partir de la HOAC (Hermandades Obreras de Acción Católica), però no va prosperar.

Per acabar, el conferenciant va fer referència a la forta repressió que va caure sobre tots els oponents, amb nombroses persones exiliades, afusellades i empresonades. La vida municipal va ser també enèrgicament controlada per la dictadura. Així i tot es van donar alguns episodis de resistència, sobretot els relacionats amb el suport als maquis i a les xarxes d’evasió durant la Segona Guerra Mundial.

L’asistència va ser d’unes cinquanta persones.
El diumenge següent, 22 de maig, va tenir lloc la sortida corresponent a aquesta conferència, que va consistir en un itinerari per conèixer l’arquitectura i l’evolució urbanística de Banyoles en aquests anys de dictadura. L’itinerari va ser guiat per l’arquitecte Josep Callís i Figueras i va començar amb la visita a Can Surribas (edifici remodelat per l’arquitecte Francesc Figueras els anys 1940-1941), Can Masgrau de la Torre (1941), també de Francesc Figueras, i Can Boschdemont (1941), de l’arquitecte Isidre Bosch.

Es van visitar a continuació els grups de d’habitatges que es van construir en aquests anys: el grup d’habitatges Sant Martirià, de Santa Maria dels Turers, del Pla de l’Ametller (conegudes popularment com les Cases Barates) i de Guèmol (les cases del Grup Gimferrer, conegudes com la Corea). Es va visitar també l’església de Sant Pere, obra de l’arquitecte Jordi Masgrau, amb un vitrall i una creu de Domènec Fita, i la clínica Salus Infirmorum, obra també de Jordi Masgrau, amb la col·laboració de Domènec Fita en els esgrafiats de la façana de la clínica, recentment restaurats, i els vitralls i altres elements de la capella.
L’itinerari va continuar amb una visita als barris de Mas Palau i de Canaleta i es va acabar tornant al centre de Banyoles a través del Camí Fondo, per tal de tenir una visió general de la zona del Sota Monestir i prendre consciència de la seva problemàtica, des del punt de vista urbanístic.

Van participar a la sortida 28 persones.