Conèixer el Pla de l’Estany: Banyoles

El diumenge 11 d’octubre, vam fer la primera sortida del 24è cicle de Conèixer el Pla de l’Estany, que transcorreria íntegrament per Banyoles. De forma excepcional, el punt de trobada va ser davant del Monestir. Aquí, les 35 persones assistents vam començar a sentir les explicacions d’en Rafel Ponsatí que, al llarg del matí, ens anirien descobrint  la vila de Banyoles al compàs del travertí. De l’exterior del Monestir benedictí de Sant Esteve, en va remarcar les diferents etapes constructives i la façana principal, feta amb pedra de Banyoles. En un dels laterals ens va fer notar la porta tapiada d’una de les capelles, oberta durant la Guerra Civil. Ajudat de fotografies antigues, com aniria fent en altres punts del recorregut, va indicar diversos detalls de la portada d’estil gòtic florit, feta amb travertí en època del monjo Francesc de Cartellà, força malmesa en l’actualitat. També ens va fer observar que hi manquen les imatges dels tres sants que hi havia hagut fa anys: sant Benet, sant Esteve i sant Martirià. I vam saber que les dues C que hi ha a dreta i esquerra corresponen a les inicials de Corpus Cristi, detalls de la roseta i del vaixell a la part més alta, de significat desconegut. Del campanar va dir que és de final del segle XVII, però d’estil gòtic i ens va fer veure l’escut amb la creu de sant Benet que hi ha sota. En Vadó Sarquella ens va explicar les diferències entre la pedra de Banyoles, més marronosa per la presència d’argila, i el travertí, més blanc. També ens va explicar la importància que va tenir la construcció dels recs per part dels monjos del Monestir per al control de les escorrenties de les aigües, tot contemplant la derivació del rec de la Figuera d’en Xo que travessa aquest espai.

Ja a la placeta del Monestir, en Rafel ens va parlar de l’antic cementiri dels monjos i ens va comentar els elements que conté el monument amb font que hi ha, presidit pel bust (fet per l’escultor Francesc Torres Monsó) de Mn. Pere Dausà, vinculat a la Casa Missió, l’antiga entitat diocesana situada al costat del Monestir i que en els seus orígens va allotjar capellans missioners, savis i bons oradors. Mn. Dausà també va estar implicat en l’obra social del Sindicat Agrícola. En aquesta placeta també hi ha una altra escultura, 50 pedres, de l’escultor Joan Oliver Tarradas, commemorativa del 50è aniversari del Centre Excursionista de Banyoles, que va ser l’any 2003. La Pilar Castel ens va fer una breu explicació del significat del monument i de la jornada de l’1 de juny d’aquell any on, entre d’altres activitats, es van recollir les pedres que conté.

En el carrer del Puig, ens vam aturar a la placeta triangular on hi ha un monòlit en honor a l’humanista  Mn. Lluís Constans (1901-1955), destinat a la Casa Missió el 1926. En Rafel ens va mostrar algunes de les seves obres originals, com ara un estudi sobre l’arqueta i el retaule del Monestir, un primer llibre d’història de Banyoles i un recull amb 41 rondalles, de les quals ens en va llegir una. També ens va parlar dels 1760 documents de Banyoles i comarca que va aplegar i que estan recollits en un Diplomatari de sis volums.

Vam passar pel carrer de Baix, el camí antic que venia d’Empúries, i hi vam comentar les adaptacions que s’han anat fent al seu traçat i a les cases que hi ha al llarg dels anys. Vam trobar altre cop el rec de la Figuera d’en Xo i el rentador cobert que encara es conserva. Arribats a la placeta del Teatre, vam parlar de la Casa dels Lleons i de les importants pintures medievals que conté, d’urgent preservació. Després de parlar d’algunes de les cases de la placeta, vam explicar que el nom li ve d’un teatre que hi havia hagut en la seva part central cap a finals del segle XIX. Pel carrer dels Morts (actual carrer de l’església), vam arribar a tocar de l’església de Santa Maria dels Turers i vam parlar de l’antic cementiri que hi havia hagut en aquest espai i de la portada de l’església, feta amb pedra del Pla de Martís i no tan fastuosa com la del Monestir, que té una crucifixió pintada i mig esborrada en la seva part superior.

Vam recular per anar a passar pel carrer de les Escrivanies i en Rafel ens va parlar de dues de les cases més importants de Banyoles que hi ha: can Torrent i can Lavall. Ja a la placeta de la Font, ens va fer explicacions sobre l’edifici de la Pia Almoina i la seva història i ens va desxifrar el contingut de la placa de pedra d’una antiga font, datada el 1636, que té a la façana. La font que hi ha actualment a la placeta havia estat a la Rajoleria, antigament un dels principals punts subministrament d’aigua de la ciutat. També ens va fer notar una placa en una de les façanes commemorativa de la visita que va fer Mn. Cinto Verdaguer a la ciutat l’any 1884 i ens va llegir part del poema “A mos amics de Banyoles”, dedicat pel poeta als banyolins que el van acompanyar en la seva estada. Vam seguir en direcció a la plaça Major tot recordant oficis o negocis antics que hi havia hagut en les cases que anàvem trobant. Ens vam desviar un moment per entrar a visitar el molí de la Victòria (o molí dels Paraires), per parlar de la importància que  havia tingut l’aigua en el desenvolupament de la ciutat, tot remarcant que a Banyoles hi ha 35 salts d’aigua. Tot seguit vam entrar a la plaça Major i vam anar comentant detalls de les diferents edificacions que hi vèiem i dels canvis que s’hi han fet al llarg de les diferents èpoques, alguns més reeixits que altres. Vam entrar a l’actual Centre d’Art, que conté la col·lecció d’obres del banyolí Jordi Gimferrer, a qui vam poder saludar. L’objectiu avui no era visitar el museu, sinó veure l’antic molí de la Plaça en funcionament, per fer-nos una idea de la força que pot arribar a tenir l’aigua. Ja fora, en Rafel ens va remarcar l’escultura Catalan Power, d’Andreu Alfaro, i el seu  emplaçament actual poc encertat.

A la placeta dels Turers, ens vam aturar un moment a observar una placa de pedra amb un escut, situada sobre l’estanc cantoner. Indica l’inici de la Banyoles medieval, d’on justament sortíem. Pel carrer de la Rambla vam accedir a la plaça de les Rodes, de remodelació qüestionable. Aquí, en Rafel ens va parlar de Magdalena Aulina (1897-1956),  religiosa i fundadora de la Institució Secular d’Operàries Parroquials, promotora de l’església de la Sagrada Família que hi ha a la plaça i de l’obra social d’ajuda a la gent pobra del barri de les Rodes que va desenvolupar durant anys.

Vam arribar al carrer del Canat, que coincideix amb la primera mota que van construir els monjos del Monestir a Banyoles. Abans d’això, a partir d’aquí fins a l’Estany era terreny d’aiguamolls. Ja a can Quim del Rec, vam admirar el ciprer monumental i vam anar resseguint el rec Major, tot observant els horts i el camp de futbol vell (emplaçats en un espai d’antigues pedreres i situats a un nivell més baix del camí per on marxàvem). Vam fer una breu aturada al Límit i vam seguir fins arribar a l’Estany i trobar l’actual mota. Ja era més de la una del migdia i vam donar per acabada una passejada agradable que ens havia ajudat a descobrir una mica més la vila de Banyoles.