El divendres 25 d’abril 2014 va tenir lloc una conferència sobre la vila de Banyoles a l’època medieva, a càrrec de Lluís To, professor de la Universitat de Girona i soci del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. En la seva exposició, el professor To va explicar la importànica de la vila de Banyoles a l’època medieval. Va lamentar, però, que es conservi poca documentació que ens en permeti conèixer els orígens. Es conserva documentació del monestir, certament molt important, però s’ha perdut bona part de la documentació municipal i notarial. Podem afrmar, però, que Banyoles és una fundació senyorial, de l’abat del monestir, de la mateixa manera com hi ha altres viles de fundació senyorial per part de nobles, de bisbes o del mateix rei. Va fer referència a l’interès dels senyors, i, en el cas de Banyoles, del monestir, per atreure població. Va explicar a continuació el paper de les viles en l’època medieval, com a llocs centrals que s’estructuraven en una xarxa molt densa de viles i ciutats arreu del territori. Va acabar la seva conferència aportant una sèrie de dades bàsiques sobre Banyoles, que va arribar a tenir uns 5.000 habitants a la primera meitat del segle XIV. Va parlar dels conflictes jurisdiccionals sovintejats entre els reis (a travers dels veguers) i l’abat i va fer referència a les dates claus de 1253, amb el privilegi del roldó, i de 1303, amb la carta municipal, quan l’elite local aconsegueix tenir representants legals i, per tant, personalitat jurídica. L’assistència va ser de 66 persones.
El diumenge següent, dia 27, va tenir lloc la sortida corresponent a aquesta conferència, que va consistir, en primer lloc, en una visita al Museu Episcopal de Vic, que conserva una notable col·lecció de pintura i escultura del romànic i el gòtic, en la qual destaquen especialment frontals d’altar del segle XII i talles en fusta d’època romànica. Hi ha també col·leccions d’orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Per la tarda es va visitar el monestir de Sant Pere de Casserres, un extraordinari monument romànic del segle XI, situat en un indret excepcional, en la part interior d’un meandre engorjat del riu Ter. Impulsat pels vescomtes d’Osona i Cardona, és l’únic monestir benedictí a Osona. L’església, de tres naus acabades en absis, té la particularitat de ser més ampla que llarga, per les característiques del terreny. A la zona exterior, junt a l’absis, es poden observar diverses tombes antropomòrfiques. El claustre, de dimensions reduïdes, permet accedir a les diferents estances del monestir: cuina, refetor, dormitori, sala capitular, etc. Després de segles de decadència, va passar a propietat privada al segle XVIII i es va destinar a usos agrícoles. L’any 1991 va ser adquirit pel Consell Comarcal d’Osona, que l’ha restaurat i museïzat.
L’assistència va ser de 36 persones.