El dissabte 29 de febrer de 2020, el doctor David Brusi i Belmonte, geòleg i professor  del Departament de Ciències Ambientals de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona, expert en Geodinàmica externa i Didàctica de la Geologia, ens oferí la 3ª conferència del 6è curs  “El nostre Patrimoni Geològic”, “Geologia de la pedra de Girona”. També va participar en el 5è curs, 2018-2019, amb la conferència-taller “Castells de sorra”

Els continguts de la seva intervenció van ser:

    1. Parlen les pedres ?
    • A partir d´una narració extreta del Cavall Fort del Gener de 1972, ens apropà a l´interès despertat a un jove, a les escales de la catedral de Girona per un adult, pel “llenguatge” de les roques que s´hi observen i que el motivaran per ser geòleg.

Les roques ens parlen i el professor ens va fer d´intèrpret del llenguatge de la pedra de Girona, des del seu origen fins a la utilització com a recurs.

 

    1. Definició de “pedra de Girona”

Els gironins ens l´hem fet nostra però se´n troba a altres  llocs de Catalunya i del món. Associà el seu color gris a altres èpoques de la història de Girona, “Girona grisa”, en els que, a més a més de la roca, s´hi afegien moments històrico-socials grisos.

A Girona són abundants les pedreres d´aquesta roca. Han donat nom a barris de la ciutat (les Pedreres) i s´ha utilitzat molt com a recurs geològic.

Ens definí geològicament la roca (calcària nummulítica), justificà els seus colors i els noms que fan servir els picapedrers.

 

    1. Origen

Es va formar en un mar tropical en l´estatge Lutecià (inferior i mitjà), entre 48-43 milions d´anys. Els fòssils que conté la roca ajuden a fer les datacions. Lutecià deriva de lutetia, ciutat romana antecessora de l´actual París. En aquesta zona també s´hi troba calcària nummulítica.

 

    1. Jaciments

El professor ens va situar, d´una manera molt didàctica,  on es troba aquesta calcària des de zones properes a la ciutat de Girona fins a molts altres indrets de Catalunya i d´altres tan particulars com els blocs de moltes de les piràmides d´Egipte.

    1. Disposició de la roca a nivell geomètric

A partir de talls geològics, situà la roca en relació amb els altres tipus de roques que es troben a la zona de Girona, la seva posició a l´espai, les estructures geològiques que les han afectat i l´evolució geològica des del seu origen fins com les observen a l´actualitat.

    1. Components i procés de formació

Formació de la roca des dels sediments detrítics i biogènics a través del procés de compactació i de cimentació.

    1. Què són els Nummulits ?

Explicació de : el seu tamany, la seva estructura i anatomia, la seva biologia,  la Sistemàtica del grup, els grups afins actuals (els nummulits són un grup extingit), la seva reproducció i els seus biòtops.

    1. Altres fòssils de la pedra de Girona

Tot i que els nummulits són els fòssils majoritaris, també s´hi troben bivals, gastròpodes, alveolines, miliòlids, equínids, peixos i mamífers.

    1. Tectònica de plaques

A partir de la tectònica de plaques, el professor ens explicà “el perquè hi havia un mar” durant l´Eocè a Girona.

    1. Evolució del relleu fins a l´actualitat

A partir de processos geològics interns i externs, justificà l´evolució del relleu.

    1. Hi ha pedra de Girona a Banyoles ?

També justificà que a la zona de Banyoles, per sota dels guixos, s´hi troben calcàries carstificades amb nummulits, per on circulen els aqüífers que subministren l´aigua als estanys i estanyols de la Conca lacustre.

    1. El treball de la pedra

Situà les pedreres que s´explotaven a Girona i les tècniques artesanals d´extracció i de treball de la pedra, així com les tècniques actuals.

Actualment la pedra de “Girona” s´explota a “Sant Vicenç de Castellet”

Volem agrair una vegada més la col.laboració entusiasta del professor David Brusi per participar en els cursos de Patrimoni Geològic amb una explicació tan global de la pedra de Girona.

Us deixem un enllaç al nostre canal de Youtube on podreu veure tota la conferència:
https://www.youtube.com/watch?v=JK9qWVMLTIU