El divendres 19 de febrer va tenir una nova conferència del curs d’història de Catalunya, aquest cop a càrrec de Pere Bosch, que va parlar sobre els anys de la Segona República. Després de fer referència a la manera com es va proclamar la República, Pere Bosch va explicar que es va produir una modernització de la vida política, que va concretar en aspectes com la renovació del cens electoral, l’ampliació del vot a les dones i als majors de 23 anys i l’aplicació de llistes obertes. Va anar repassant la situació de la comarca, amb la constitució de nous partits polítics a Banyoles i de nombrosos centres republicans arreu de la comarca, i va resseguir el comportament electoral de Banyoles i els altres pobles de la comarca en les diverses eleccions que van tenir lloc en aquests anys. Va parlar després del debat sobre la religió, provocat per la política laïcitzadora de la República i que es va viure amb especial intensitat a Banyoles, on el pes de l’Església era considerable. Va tractar també de la conflictivitat al camp, que va provocar una radicalització creixent del sindicalisme agrari i va acabar la conferència comentant els Fets del Sis d’octubre de 1934 i com es van viure a Banyoles i a Cornellà del Terri. L’assistència va ser d’unes 60 persones.
L’endemà, dissabte 20 de febrer, va tenir la sortida corresponent a aquesta conferència, que va consistir en una anada a Barcelona per realitzar tres visites. En primer lloc, al Parlament de Catalunya, on vam ser rebuts per la diputada de la comarca Dolors Rovirola, que ens va acompanyar en una detallada visita guiada. Es va donar la circumstància que a la porta de l’edifici encara hi havien les ofrenes florals en memòria de la diputada Muriel Casals, recentment desapareguda. En segon lloc vam anar a visitar els Pavellons Güell, d’Antoni Gaudí, a Pedralbes, en una visita guiada pel nostre consoci Josep Vilalta, de la Universitat de Barcelona. Vam poder contemplar la porta principal del recinte, amb la característica reixa de ferro en forma de drac i el taronger d’antimoni, elements que ens remeten a L’Atlàntida, de Jacint Verdaguer, i vam visitar les cavallerisses, els jardins i la porteria. A la tarda, es va visitar el Pavelló Mies van der Rohe (1929), a Montjuïc, que és fruit d’una nova manera d’entendre l’arquitectura, fins al punt que es pot dir que és una de les obres més influents de l’arquitectura moderna. La visita va ser guiada pel nostre consoci Fernando Ramos, que va ser l’arquitecte que va dur a terme la reconstrucció de l’edifici en 1986, juntament amb Cristian Cirici i Ignasi de Solà-Morales. Hi van participar 58 persones.