El divendres 17 d’abril va tenir lloc una nova conferència del curs d’història de Catalunya, aquest sobre el segle XIX a Banyoles, a càrrec de l’arxiver municipal Josep Grabuleda. El conferenciant va iniciar la seva exposició centrant l’atenció en els aspectes demogràfics i va explicar com l’evolució de la població a Banyoles va experimentar primer un estancanment i després una davallada al llarg del segle XIX, situació que també es va donar a la majoria de localitats de la comarca.
Les activitats econòmiques del conjunt de la comarca continuaven sent majoritàriament agrícoles, amb una agricultura no especialitzada (llevat del conreu de l’all, a les dècades finals del segle) i complementada amb la ramaderia. Era una agricultura que es va veure afectada per les guerres que es van anar succeint al llarg del segle i en la qual es podia distingir una zona de regadiu, a Banyoles, Mata i altres terres del pla. En conjunt, el procés de desamortització va tenir conseqüències negatives per als pagesos, perquè els propietaris tradicionals, bàsicament eclesiàstics, van ser substituïts per comerciants i negociants forans, que el primer que van fer va ser intentar pujar el preu dels arrendaments.
El conferenciant va parlar després de la indústria: la crònica de la industrialització a Banyoles és la crònica d’un fracàs. La indústria banyolina no es va saber renovar i va quedar obsoleta. Hi va influir també la poca força hidràulica disponibles (l’aigua dels recs) i les males comunicacions.
Des del punt de vista polític, és en aquests anys quan el liberalisme va modificar profundament el sistema municipal, amb la desaparició dels antics ajuntaments i la creació de nous municipis, que s’han mantingut fins avui. Els conflictes polítics (guerres i revoltes) van condicionar molt la vida dels habitants de la comarca. Les guerres van ser nombroses: Guerra Gran (1793-1795), Guerra del Francès (1808-1814), primera guerra carlina (1833-1840), guerra dels Matiners (1846-1849) i tercera guerra carlina (1872-1876), a les quals cal sumar els nombrosos conflictes que es produïen en els periodes de pau. L’assistència va ser de 50 persones.
Aquesta conferència es va complementar amb una visita, el diumenge següent, al Museu Etnogràfic de Ripoll, a la Farga Palau i a Ogassa.
El Museu de Ripoll, fundat el 1929, ha estat profundament renovat i remodelat, amb un discurs museístic modèlic, molt clar i didàctic, que permet descobrir el patrimoni de la comarca, amb temes relacionats amb la ramaderia, les activitats agrícoles, els oficis, la farga, el ferro forjat, les armes de foc i també aspectes del patrimoni immaterial, com la religiositat popular. La Farga Palau, fundada al segle XVII, va mantenir la seva activitat fins al 1978. Es pot veure com funcionava la farga, amb les trompes d’aigua, els martinets, la fornal, la roda hidràulica, etc. L’aspecte més interessant de la Farga Palau són els dos martinets que s’hi conserven, amb coixinets metàl·lics, mànec d’om i mall d’acer.
Per la tarda, es va visitar Ogassa, per veure el passat miner d’aquesta població. La pluja, però, va dificultar la visita. L’assistència va ser de 45 persones.
