Aquest diumenge passat, 10 d’abril, vam fer la setena i última sortida de la temporada. Es va caminar força, uns nou kilòmetres, la ruta és molt planera, dons no hi ha desnivells forts, menys en l’últim tram del recorregut. Deixàrem els cotxes a Melianta, a la plaça de la Font. Agafàrem el Camí ramader de l’Empordà-Pirineus per anar a visita del corral d’ovelles de Can Canet de Centenys on pare i fill ens van explicar, amb tot detall, la seva experiència en l’empresa ramadera.

Pel camí de tornada en Jaume Colomer, va mostrar l’hostal vell, can Janot, i la cleda per guardar el bestiar, on antigament la gent feia parada i fonda. Ens va ensenyar un conjunt de pedres amb una disposició molt curiosa, que no se sap què vol ser. Aquest rocs de Centenys són de l’època secundària.

Més enllà ens comentà, al passar pel davant, la història sobre l’escola vella de Centenys, ara abandonada i de l’ermita de sant Miquel que hi ha al davant.

A Centenys entràrem a l’església de sant Iscle i de santa Victòria. És una església romànica que pertany al municipi d’Esponellà. Ha estat restaurada sense presses i és la segona més alta (255 m) del Pla de l’Estany després de la de Falgons, de Sant Miquel de Campmajor (373 m). En Jaume Colomer va documentar-nos de la seva arquitectura i la seva història. El responsable del seu manteniment, va deixar pujar a tothom qui va voler a dalt del campanar, on es pot gaudir d’una esplèndida vista de l’entorn.

En un abocador en desús al cantó del camí, en Jaume Colomer ens va explicar perquè hi ha tants rocs per tot arreu. Dons resulta que sant Mer un cop que va tenir “domat” el drac de Banyoles, volia tranquil·litat i marxà cap a Centenys, un poble de quatre cases on ningú no li va oferir hospitalitat. Fins i tot, arribaren a rebutjar-lo a cops de roc. És llavors que el monjo enfadat diu: “Rocs em doneu, rocs tindreu”. L’endemà al matí, ja els camps eren plens de rocs, fins i tot ara, quan més llauren els pagesos, més rocs surten. La seva mare, en quedar vídua, santa Càndida, va anar a cercar el seu fill per viure amb ell, però sant Mer, que no volia destorbar el recolliment de la seva vida eremítica, li digué que li faria una ermita allí on caigués una canya: la llançà i va caure a uns dos kilòmetres de distància, on avui hi ha l’ermita de Santa Càndida. I allí es retirà santa Càndida a viure també com a eremita. Segons en Jaume Colomer, la raó geològica de tants rocs, és perquè la zona s’assenta a sobre d’una gran terrassa quaternària. En Julià Maroto també va participar en l’explicació de la formació geològica de la zona i de les troballes a Incarcal.

En arribar a la Plaça de la Farrès, ens va aclarir perquè hi ha una pedra que se li diu la pedra de les Benediccions al cantó del pou i de Can Jan de la Farrès. Vam tenir una petita estona per entrar a visitar el museu, on s’hi exposa una petita mostra d’arqueologia local, el centre d’interpretació de la platja d’Espolla, diorames de diferents edificis del municipi i els rellotges de campanar de Vilavenut i Fontcoberta.

Arribats al punt de sortida, vam baixar al Clot de Malianta, on en Jaume va il·lustrar la seva formació geològica i la local, amb la llegenda de la jove de la Farrès. Qui va voler, va beure aigua de la Font de Malianta. Tot l’entorn està en procés de recuperació, malmès amb el pas del temps. Els treballs consisteixen en la retirada de pins, pollancres i arbres morts, per facilitar la desbrossada de tota la riera, des dels camps de la Torre fins a la Plaça de la Font i els seus voltants. Un cop acabats aquests treballs, es farà una segona fase que consistirà en la construcció d’una escullera de contenció del marge. Per últim es tornarà a reforestar l’espai amb la vegetació autòctona de la zona.

I, per acabar la sortida, vam pujar a veure el Monòlit de Pedra dreta. Antigament estava enmig d’un bosc de roures, avui en dia està al mig d’un camp conreat, però el lloc és el mateix. Se’n desconeix la seva funció i utilitat, s’intueix unes lletres gravades, que no aclareixen el seu origen. Per tant, la imaginació popular vola i diu la seva.

Per aquesta temporada, acabem les sortides de Conèixer el Pla de l’Estany. Des de tot l’equip desitgem que us hagin agradat i que la propera ens tornem a retrobar!!!