25ena sortida del Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany: Porqueres – Salt d’en Vila

Amb aquesta sortida, la 25ena del cicle, hem complert els tres anys del Grup de Treball, ja que vàrem començar la nostra activitat a l’abril de 2014.

Tal com havíem dit, hem tornat al salt d’en Vila per deixar-lo del tot net i polit. Ens hem dedicat a arranjar els graons que havíem deixat inacabats el darrer cop i hem seguit netejant de troncs i branques el saltant de Baix. Ara queda molt més visible, fins i tot des de la part de la font.

Al saltant de Dalt gairebé no hem fet res més que tallar quatre branques, però el que hem pogut veure és que hi ha una paret fet per l’home d’uns 4 metres d’alçada i potser 3 d’ample, però que no sabem veure-li la utilitat. Es pot pujar pel lateral i es veuen restes de paletes i fustes, com intentant fer una cabana per mainada. Es podria continuar amunt i segurament en uns cent metres més arribaríem al molí d’en Sotirà, però no ho hem fet.

Així que el proper dissabte 29 d’abril farem una fontada amb lectures de poemes de Mossèn Cinto Verdaguer en record dels primers que va llegir, ell mateix, a l’agost de 1884, per a commemorar el fet i com celebració del final del primer cicle de literatura organitzat pel CECB.

El mes vinent tenim la previsió d’anar a netejar l’entorn de l’ermita de Sant Bartomeu a Crespià.

Senyalització de llocs d’interès

El dimecres 28 de setembre, es va procedir a la inauguració oficial d’11 dels llocs senyalitzats pel Grup de Treball del Patrimoni, format per voluntaris del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i del Centre Excursionista de Banyoles.

Aquest acte es va fer a la font de can Janic de Palol de Revardit amb la presència del president del Consell Comarcal i de la consellera comarcal de Turisme i Promoció Econòmica, Joana Vila.

Tots ells han estat identificats amb un plafó, on es descriuen les principals característiques del lloc recuperat.

Aquests plafons, disposen d’un codi QR que permet ampliar la informació del lloc a través de la xarxa. Es pot entrar directament a través de http://patrimoni.plaestany.cat/ i seleccionar l’objecte patrimonial al que es vol accedir.

A finals d’any hi haurà set indrets més recuperats que esperem puguin ser identificats, tal com ara s’ha fet.

14a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Vilademuls

El passat dimarts 12 de gener i per tercer cop al llarg de la nostra actuació de neteja visitem un pou de glaç. Ara anem al que porta per nom de can Rossinyol a Vilamarí, tot just al tocar del camí que porta de Vilauberí a Sords i un cop passada la ribera de la Farga. És un pou de grans dimensions, prop de 7 metres de diàmetre i altres tants de fondària. L’Ajuntament ens va facilitar una escala ben llarga que ens va dur el seu agutzil i amb ella vam poder baixar al seu interior per a treure la brossa existent, com un quadre de bicicleta entre d’altres, i forces soques podrides. També hi habitava una pacífica salamandra.
També es va facilitar l’accés des de la pista fent-n’hi uns petits graons. Part dels arbres de les vores del pou que podien malmetre les pedres superiors els vàrem tallar i utilitzar per a fer una mica de tanca de protecció per a evitar caigudes accidentals al seu interior.
El pou es troba en bon estat, té totes les parets quasi intactes, encara que li falta la cúpula. Un dia proposarem de fer una ruta dels pous de glaç de la comarca, ja comença a pagar la pena visitar-los.

13a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Camós

Per segon cop hem visitat el municipi de Camós. Avui hem anat a netejar un lloc a la serra de Camós conegut com el Camp Tancat, situat en un trencall a la dreta en el camí que porta de can Ramió al coll de l’Asprell i al de can Gelada, passant per la banda solella del puig Bataller. Aquell trencall a la dreta portaria per la banda obaga cap el mas Punsunya. Ens trobem a uns 525 metres d’alçada al costat nord de la muntanya.

Es tracta d’un camp irregular d’uns 50 metres d’ample i 100 de llarg tot envoltat de pedres dretes, situades amb una separació d’entre 1 i 2 metres, i entre elles paret de pedra seca, ara parcialment caiguda, que delimita una superfície d’uns 3.000 m2. La col·locació d’aquestes pedres, és ara per ara, d’origen desconegut, tot i això algun historiador va suggerir la hipòtesi que potser podria tenir un origen celta, similar a les que existeixen a Escòcia. La quantitat de pedres dretes es va comptabilitzar en aquell treball en 81, arribant les pedres a mesurar entre 1 i 1,5 m d’alçada en 20 ocasions.

Es va poder obrir un espai lliure de vegetació d’uns dos metres a banda i banda de la tanca, en 150 dels 200 m que representa la seva llargada total. També es va netejar un antic camí per entre mig de la finca. Vam acordar que un altre dia acabaríem d’enllestir la resta que ens va faltar.

Cal remarcar que en aquesta sortida, a banda dels membres habituals, també han col·laborat un grup de 5 persones del municipi, entre ells l’alcalde Josep Jordi i el cap de l’oposició, Narcís Massana, confirmant de nou, l’interès del poble en les tasques de recuperació que portem a terme.

12a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Sant Miquel de Campmajor

Aquest cop no hem pogut fer la sortida el primer dimarts de mes, doncs el dilluns previ vam tenir una llevantada sobre la comarca que ho va deixar tot amarat. Així que hem tingut que anar el segon dimarts.
Hem tornat a visitar el municipi de Sant Miquel de Campmajor, ara per a fer una mica de neteja al voltant de l’ermita romànica de Sant Nicolau situada en el prat del mateix nom, camí de Rocacorba.
Certament estava ben envoltada de falgueres, esbarzers i heures. També hem tallat un avellaner que creixia al tocar mateix de la paret nord i que podia arribar a malmetre la paret. Així mateix hem netejat el camí de lloses que va des de la carretera fins a la porta i tot l’entorn de l’ermita en un 2-3 metres d’amplada.
Teníem al cap de poder arribar a netejar la zona del castanyer i el seu camí d’accés però ens ha faltat temps, potser un altre dia. El que hem intentat ha estat netejar el bassi de la font i el camí de sortida de l’aigua per intentar-la conduir cap el torrent.

11a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Porqueres

El passat dia 6 d’octubre vàrem començar la segona ronda de neteges a la comarca.
Aquest cop hem anat a la rajoleria de can Vila, al tocar de Pujarnol. Per arribar-hi cal entrar per la pista per anar a Sant Patllari i un centenar de metres a l’esquerra saltar un vailet i entrar per una feixa fins arribar a la rajoleria. Es tracta d’un forn d’uns 4m d’alçada i uns 2,5 m de diàmetre amb una boca per alimentar-lo de llenya. Segons el propietari del terreny s’havia fet servir antigament com rajoleria, encara que fa més aspecte de ser un forn de calç que una rajoleria, pel tipus de construcció rodona que no quadrada i sense voltes al forn. Encara que tampoc es veien restes de calç ni dintre del forn ni pels voltants.
El terreny no era massa brut, però s’han tingut que tallat forces arbres i un pi caigut al mig del camí i apartar tot el seu brancam. D’altre banda també s’ha netejat la boca del forn, traient l’argila caiguda de la doble paret que la formava, permetent així el pas d’una persona agenollada.

Els GRAE visiten el pou de glaç de Serinyà

El passat dia 23 de juliol, dins del programa de recuperació i estudi del nostre patrimoni, ―dut a terme conjuntament pel Centre d’Estudis Comarcals i el Centre Excursionista de Banyoles― i mitjançant la cooperació del Consell Comarcal, que ens va posar en contacte amb el bombers de Girona i a través d’aquestos amb els GRAE d’Olot ― Grup d’Actuacions Especials del cos de bombers especialitzat en salvaments i rescats en el medi natural i en llocs de difícil accés― vam fer una actuació al pou de glaç de Serinyà.
Un membre d’aquest cos va baixar a l’interior del pou de glaç aprofitant que s’havia trencat la petita paret de rajols que tapava l’entrada al pou i va fer-ne un reportatge fotogràfic. Ens van acompanyar en Joan Pontacq, un membre del grup de recuperació, i en Xavier Illa per part de la propietat.
Gràcies a aquesta actuació, es va confirmar que el fons del pou té entre 40 i 80 cm d’aigua i que a la part més coberta podria tenir sota l’aigua la sortida de drenatge del pou. També es van fer fotos del seu interior i es veien el forats del cabirons que sembla sostenien diversos nivells de fusta des d’on treballaven els operaris.
Esperem a la tardor poder ampliar aquesta informació.

10a sortida del grup de neteja: Fontcoberta

El passat 2 de juny, hem anat a visitar l’únic municipi en el que el nostre Grup no havia fet cap activitat, fora del de Banyoles que ja compta amb una brigada pròpia i autosuficient.
En aquesta l’ocasió ens hem dirigit a netejar la rajoleria de ca l’Anglada, situada en la carretera que va de Melianta cap a Fontcoberta i on cal agafar un trencall a mà esquerra, ―abans d’arribar al mateix nucli que dóna nom al municipi, en un punt on hi ha unes bústies i uns contenidors―, que mena cap a ca l’Anglada. Deixem a la dreta un camí de terra i uns metres més al davant ja trobem una clariana a l’esquerra que ens indica on es troben els forns de l’esmentada rajoleria.
La zona es trobava plena de brancada de pi després d’haver-se fet una tallada d’arbres. Així que el primer va ser retirar tota aquesta brossa per a facilitar una mica l’accés. Tot seguit una actuació a fons de motoserra i desbrossadora per a deixar-lo visible. Va ser tot el treball a fer, ara ja estan visibles les dues boques de forn i el cos del mateix, encara que ple de runa. Al tocar de la pista d’accés encara es pot veure les restes de la bassa que utilitzaven per a preparar la pasta amb l’argila. Se sap que hi havia una segona bassa, però no s’ha pogut identificar l’indret exacte, però que sembla es trobava a prop de l’existent, però a l’altre costat de la vella pista cap a l’interior del bosc.
Ara ens prendrem un descans fins al mes d’octubre. Bon estiu a tothom ¡¡

Novena sortida del grup de recuperació del patrimoni

Finalment, després de l’aturada temporal del mes d’abril deguda a la falta del permís del propietari es va anar a fer la neteja d’aquesta bonica i curiosa construcció que no és un simple broc rajant de la paret sinó una mina en un talús al qual s’accedeix baixant fins a un màxim de 16 graons. Nivell a on només es pot arribar quan està completament seca. L’aigua que es veu sembla ben bé un mirall. És coneguda pel nom de font de can Janic, per trobar-se prop d’aquest mas, de la Mina per la seva construcció o de la Boscosa, per trobar-se en aquest paratge.

Cal dir que en aquesta aturada es va aprofitar per a remuntar el pedró de Miànigues situat en el camí entre el veïnat i el cementiri, que el pas dels anys i, potser algun cop de tractor, havien tirat per terra.

En aquesta font que netegem avui l’aigua brolla submergida i, antigament, s’utilitzava per regar els horts propers a la font. De fet, quan té el nivell alt, desguassa per un conducte situat al quart graó cap a un viver proper que té per mides uns 3×4 metres i que també servia de safareig. Aquest també rep l’aigua que deu filtrar i que degota per un lateral de la bassa-safareig. La qualitat de l’aigua ha de ser alta doncs es detecta la presència de granotes.

A aquest indret, darrera la finca de can Janic, s’hi arriba des de l’autovia C-66, sortint per on indica Indústria Jardí a la zona de la República, agafant el trencall que indica cap a can Silet i passant tot just per darrera de les indústries Escubedo. Cal seguir en direcció nord-est una distància que no arriba als 2 km. Primer cal passar, en una petita pujada amb forces pedres, sota un filat elèctric i després trobar una petita construcció d’obra, que semblen uns serveis, de l’antic Xauxa Parc. A uns 100 metres al davant cal agafar un curt trencall en pujada cap a l’esquerra. Sempre ens mantindrem a la banda esquerra de la línia de l’AVE, en direcció al nord.

L’accés no és senzill però la seva construcció treballada fa bona una visita.

Quarta sortida del Grup de Recuperació del Patrimoni: Oratori de Sant Ferriol.

El dimarts 7 d’octubre vàrem fer la quarta sortida, en aquest cas al municipi de Sant Miquel de Campmajor. Va ser a l’oratori de Sant Ferriol, una mica més amunt de l’església de Sant Vicenç de Falgons, en el camí cap a Mieres, just quan acaba la pujada, al costat dret. Aquest oratori dedicat al sant va ser erigit l’agost de 1724, segons consta en una inscripció al peu del monòlit. En el mateix lloc rajava una font, que ara roman seca. També es van condicionar uns graons per fer-lo accessible, ja que és un lloc amb força pendent. Segur que ara qui passi pel costat podrà baixar i veure’l amb detall, cosa que abans, tot ple d’arítjols i branques per terra, era pràcticament impossible.